Si arribo a un camp de futbol i em molesten els crits i el soroll que hi ha, possiblement m’he equivocat de destinació, i potser volia anar a una biblioteca on tot fos pau i silenci? A l’hora de triar destinació, cal tindre clar què n’esperem! De fet si tries futbol, saps perfectament que hi hauran crits i opinions enfrontades entre dos punts de vista diferents i que l’espai serà de les dues aficions. En aquesta situació no hi ha res d’estrany, tothom hi participa. I si tries anar al cinema i de sobte el brètol de torn al mig de la pel·lícula es posa a parlar amb la seva companya o company, et sembla la mateixa situació que el futbol? No, oi? Perquè l’espai és de tots els que volen veure la pel·lícula i està fora de lloc no guardar silenci. Prendre consciència d’on ets i a qui pertany l’espai que trepitges ens pot evitar problemes amb “l’altre”. Una cosa que observo i que veig que molesta a tothom, ho manifesti o no, i que succeeix amb una certa freqüència, és entrar en un espai reduït i trobar aquell que està cridant al proveïdor, perquè no li ha portat els totxos, encavalcant-se amb la nena que crida mentre el seu pare està pendent del mòbil i la música estrident de la senyora que mira el vídeo del seu net que acaba de rebre. Tot són coses normals, però crec que hauríem de ser conscients que l’espai de tots no ens pertany en exclusiva. Apa, ja l’he dita! Si aprenem a respectar els territoris viurem millor i ens evitarem alguna bronca. Adeu.

CLICA >>>