PASSAT, PRESENT O FUTUR?

Va, tria on vols viure! Perquè pensa que d’aquesta elecció en depèn la teva felicitat. Et sembla agosarada aquesta afirmació? Al llarg d’aquest escrit, et vull demostrar que és cert i que solament depèn de tu, assolir la cota de felicitat que estiguis disposat/ada a treballar-te. Observa si quan parles, o els pensaments que et vénen a la ment quan estàs sol, majoritàriament  fan referència a fets succeïts anteriorment que voldries modificar o esborrar. Si és així, pensa que estàs lligat/ada al passat i això t’impedeix viure bé. Potser no és el teu cas, ja que tu sempre has mirat endavant i poc t’importa el que va succeir en el passat. La teva forma de viure sempre és d’imaginar i esperar que allò que anheles arribi d’alguna manera i carregar-te de fantasies i més fantasies confiant en la materialització d’aquestes, de forma màgica. Sí? I com t’ha anat a la vida? Potser encara esperes les primeres fantasies que vas imaginar? Estàs satisfet/a i et sents còmode tal com funciones per la vida? Si respons que sí, enhorabona! Si respons no, què esperes per canviar? Potser ja has anat més lluny i cada dia dónes passes en la direcció de les metes que vols assolir?  És aquesta la teva situació? Aleshores no tinc cap dubte que estàs en el moment correcte i fent el que cal per ser feliç! Escollir viure el present amb una projecció clara del futur que vols, és un acte d’intel·ligència que et portarà estabilitat i pau. Felicitats, si és el teu estat! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ PRENS PER SER FELIÇ?  

Quan tens set, veus? Quan tens gana, menges? Quan tens calor, et destapes? Quan tens fred, t’escalfes?  I quan vols ser feliç, què fas? No ho saps? Aquí rau la qüestió. Potser mai has pres res ni has fet res per ser feliç! Aleshores no et pots queixar i caldrà que vegis quines coses has de fer diferents a les que fas, per apropar-te a la felicitat. De fet el que ens aportaria felicitat continuada seria poder fer sempre allò que ens agrada i que ens proporciona plaer, però malauradament no sempre creem les causes per experimentar aquests efectes. La situació òptima seria poder prendre unes vitamines que proporcionessin la felicitat constant. A nivell farmacològic, crec que encara no s’han descobert, però jo em comprometo en aquest escrit a donar-te la recepta per assolir-la. Si estàs d’acord amb mi que fer allò que t’agrada et porta felicitat, per què no ho fas? La responsabilitat està a les teves mans; quan t’allunyes del que t’agrada t’estàs traint; per què? Potser és que inconscientment no mereixes gaudir del que t’agrada? O és que no et pots permetre estar bé? A mi em funciona i desitjo que, si et decideixes, també et funcioni. “Les   vitamines de la felicitat són les DECISIONS”. Decideix gaudir de tot allò que t’agrada! Evita tot allò que no vols. Si no pots evitar-ho, canvia-ho. Si no pots canviar-ho, accepta-ho, i finalment si no pots acceptar-ho, canvia el punt de vista. Així ho crec, ho practico i ho ensenyo. Que siguis feliç. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

EQUIVOCA’T I PROGRESSA!

Ell anava mirant a un cantó i a l’altre; semblava que per donar un pas necessités tenir-ho tot controlat i la seguretat absoluta que ningú ho podria fer millor. A la vida va fer poques coses, perquè sempre invertia molt més temps del necessari per decidir i davant del dubte quasi sempre retrocedia i s’argumentava que potser en un altre moment ho veuria amb més claredat i aleshores ho faria. Quan es va retirar de la vida laboral, disposava de molt temps i un dia, parlant amb un bon amic seu sobre la vida professional, li va confessar que mai l’havia satisfet la feina que tenia. No va tindre fills, perquè l’horroritzava la possibilitat que poguessin nàixer amb alguna malformació. Trepitjava fort de peus a terra, tal com deia ell, i mai va viatjar amb vaixell ni avió, perquè li semblaven poc segurs i “ja se sap el que et pot passar”. Tenia un gos que se l’estimava molt, però el pobre animal sempre tenia els ulls tristos quan li demanava, amb la mirada, que el deslligués per poder saltar, córrer i ser lliure. La seva esposa els primers vint anys va intentar canviar-lo, però no ho va aconseguir i pocs anys després el va abandonar. Ell quan feia balanç de la seva vida no n’estava gens satisfet, perquè encara que no comprenia el mot, no havia tastat la felicitat. Va morir i no va descobrir l’error tan gran comès en aquesta existència: “la por a equivocar-se el va immobilitzar, aïllar i reprimir totalment”. Amic meu la propera existència fes-ho millor. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

CAP ON ANEM?  

Us l’heu fet moltes vegades aquesta pregunta? Ells sí, cada dia, moltes vegades. Les seves històries són molt semblant a les de tants d’altres que coneixes i fins i tot poden tindre similituds amb la teva, encara que no la reconeguis. Posaven bona cara a tothom, perquè així, ho havien après. Ella sobrevivia en la relació de parella que tenia, i ell, la veritat és que no s’assabentava de la situació, perquè tal com deia contínuament, tenia molta feina i molts temes per resoldre. Feia anys que durava aquella situació i la trampejaven com podien. Ah, per cert, havien fet seminaris i cursos per millorar la relació, però pel que sembla van servir de poc, ja que no se’n sortien. Ell es distanciava cada dia més, físicament i mentalment, de la seva parella i últimament els ulls se li anaven de forma impulsiva cap a la mirada profunda de la parella d’un dels seus amics. Tot es complicava molt, perquè les seves emocions estaven tancades molt endintre seu i cada vegada es feia més difícil dissimular la seva situació. Va pensar que això que vivia formava part de la normalitat i amb aquest pensament va sobreviure uns mesos més. Quan ja no podia aguantar la pressió interna que patia, va recórrer a fer esport, per oblidar el dia a dia. Va conèixer una noia que li va semblar que seria la persona de la seva vida, però es va repetir la història de l’anterior relació. Sempre passa així! Tancar bé les relacions que  acabem ens prepara per al futur! Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

JO SÓC COHERENT!

Sóc coherent! Així es definia aquella dona, ben plantada i que cada matí sortia a “menjar-se el món”. Pots fer el que vulguis, li comentava el seu amic, però tingues en compte que cal que siguis coherent, perquè si cada dia decideixes una cosa diferent, com pots comprendre, se’t farà difícil arribar enlloc. Ella en la seva solitud s’analitzava i es deia que era difícil ser coherent, perquè comportava sumar la voluntat i perseverança al que penses, dius i fas. No era, doncs, senzill passar de la definició teòrica del que s’autoafirmava, a la praxi del dia a dia. Ho portava com podia, però val a dir que a poc a poc anava fent passos en la direcció correcta i cada dia actuava més d’acord amb el que pensava i manifestava. Estava satisfeta i ho comentava amb les seves amistats, encara que no rebia massa respostes per la seva part. Alguna cosa no marxava prou bé, perquè ella notava un cert distanciament de la gent cap a la seva persona. Darrerament analitzava tot l’esforç que havia fet els últims anys per arribar a ser coherent i no entenia en què s’havia equivocat? És cert que tal com li va recomanar el seu amic no variava el punt de vista amb facilitat, ja que era molt seriosa amb les seves decisions i les mantenia amb fermesa. Tant se’n van anar distanciant els amics i familiars que es va plantejar cercar ajuda exterior per entendre-ho. Ara és feliç, després de comprendre que havia confós coherència amb rigidesa mental. Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

POTS RECTIFICAR!

Avui fa sol, ell i ella ho veuen tot bastant bé; ahir feia fred, queia una fina pluja i els dos varen decidir tancar-se a casa, deprimir-se i fer-se autosabotatge. En quaranta-vuit hores han basculat de les boirines a la foscor i no tenen cap argument ni el volen trobar per explicar aquest canvi “d’humor” segons diuen. Ell, fa anys, gaudia d’una situació que li permetia ignorar el fred i la pluja i tots els moments estaven plens de “felicitat aparent” i d’evasió a les preguntes i proves que arribaven a la seva vida. Ella va renunciar a la feina que havia volgut tota la vida i va aclucar els ulls per estar al costat del seu amor, que l’havia enlluernat des del primer moment que el va veure. Ell ara, quan sent fred, recorda aquells moments del passat en què no calia preocupar-se de res, i és clar els voldria traslladar en el seu present, però ho ha provat moltes vegades i no ha pogut aconseguir-ho. Avui entén que en el passat no va prendre consciència del present que vivia i, per tant, no va sembrar el que calia per recollir en el futur. A ella amb la pluja li entra la malenconia de no ser on voldria, per haver abandonat els seus somnis professionals i contínuament es recrimina la decisió que va prendre. Aquesta actitud no l’ha portat enlloc i finalment ha entès que la renúncia al que ens fa feliços, no és cap bona companya de viatge, així que ha decidit estudiar la manera justa de reprendre el camí que mai hauria d’haver abandonat. Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

AMB QUINA MÚSICA T’ALCES?  

La meva companya i jo parlàvem sobre una sèrie de qüestions relacionades amb la forma de procedir d’algunes persones i ella em va fer un comentari pel “boc gros” de frase feta: “T’alces amb la teva música!”. I a mi em va semblar sensacional per escriure aquest pensament. Si el nostre present sona d’una forma determinada, quan algú vulgui portar-nos a una altra melodia, haurà de convèncer-nos i donar-nos la partitura correcta; si no, continuarem amb la nostra música. Però caldrà que nosaltres estiguem disposats a escoltar aquests nous sons. Quantes vegades ens passa que ens tanquem en les nostres creences i menyspreem qualsevol punt de vista diferent al nostre? “Escoltar”, paraula màgica, tan difícil de practicar pel fet que molt sovint tenim la resposta feta, a punt per dir-la abans d’acabar d’escoltar el nostre interlocutor. Estem en un món tan dinàmic i canviant que necessitem flexibilitzar la nostra ment, perquè s’adapti als canvis constants; vol dir, doncs, que malgrat que sentim la nostra música constantment no podem menysprear d’altres sons que en moments puntuals poden ser més harmoniosos. També és cert que els nostres interlocutors haurien de fer l’esforç de reconèixer el moment precís per enviar el missatge just que pugui ajudar a canviar el nostre punt de vista, o si més no a revisar-lo per poder acceptar-lo, discutir-lo o bé rebutjar-lo. T’encoratjo a  tenir en compte totes les músiques. Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

CREAR LES CAUSES!

Avui parlaré d’una llei universal poc coneguda que moltes vegades se li diu, llei de “la sort”, quan en realitat hauríem d’entendre-la com la “llei de causes i efectes”. Tot en l’univers està creat per una causa, res neix del no-res. Tota causa té el seu efecte i tot efecte prové d’una causa anterior. Si projecto fer algun mal al planeta, no respectant les lleis de la natura, estic creant les causes perquè el planeta sofreixi. Si il·lumino a la nit el cel amb excés, estic creant les causes per no poder veure els estels i també creo les causes perquè aus i d’altres animals es confonguin i desorientin. Si els meus pensaments són de desamor cap a una persona o col·lectiu, no trigaré a comprovar que he creat les causes de les baralles i desacords amb els altres. Si ets una persona generosa amb els altres, experimentaràs l’abundància i possiblement de forma errònia algú et dirà que ets una persona que gaudeixes de molta sort. Si no estàs d’acord amb els efectes que experimentes a la teva vida, observa amb atenció les causes que gene-res. Einstein deia que si vols resultats diferents no facis el mateix! Tot el que vius en aquest moment respon a les causes creades en el passat i tot el que crees en aquest present és el que viuràs en el futur. Així de senzill. La unitat de temps poden ser hores, dies, anys o existències. Per tant, jo avui m’alço i treballo per crear les causes que m’aportin felicitat, pau, benestar i abundància. T’hi apuntes? Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

 

 

APODERA’T!

Pren el poder de la teva vida! Com es fa això? Et pots preguntar. Doncs agafant les regnes del dia a dia i no permetent que el desànim ni la voluntat defalleixin davant de les dificultats que vas trobant en el camí. Quan t’apoderes del teu destí, actues amb prudència i amb responsabilitat, perquè saps que no podràs fer culpable a ningú més que a tu mateix, de les causes que et porten a viure els efectes del teu present. Agafar el poder de la teva vida comporta uns quants passos en qualsevol de les accions que facis o visquis. El primer pas és prendre la decisió del que vols! “vull plantar alls”, “vull que l’estel voli a les 8h”, “vull tindre un fill”. El segon pas a fer serà accionar en la direc-ció presa del que hagis decidit. Seguidament hauràs de desplaçar els dubtes que faran trontollar les accions que hagis de fer. I finalment t’hauràs de responsabilitzar de les teves creacions, siguin petites o grans. Si actues així, a poc a poc notaràs com la vida se’t fa més fàcil i còmode, perquè està a les teves mans el teu futur des d’aquest present. Un fals apoderament de la teva vida serà actuar de forma despòtica trepitjant a tots els que s’interposin en el teu camí i sentint-te superior al que tens al costat. D’aquesta forma de procedir, en parlaré un altre dia, però està relacionada amb la manca d’amor, amb una dosi exagerada d’ego i amb l’absència de compassió. Apodera’t per fer tot allò que has vingut a fer aquí i ara! Èxit. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

TALLAR EL CORDÓ!

Nou mesos aproximadament a la panxa de la nostra mare i naixem amb el mandat inequívoc de créixer i complir, és el que jo crec, que pot ser diferent del que creguis tu, amb els compromisos adquirits abans i durant tota la vida. Que ho fem, o no, solament depèn de la nostra decisió personal. Però no sempre és tan senzill com acabo de dir, perquè estem rodejats d’altres, de l’entorn que en diem familiars, amics, germans, pares, caps, que poden retardar, entorpir o espatllar aquest cicle. Què passa a la nostra vida si notem que en els fets importants que hem de resoldre, ens sentim desemparats, confosos, mancats de força i poder, per prendre les decisions pertinents? És que som covards? És que no estem preparats per afrontar les situacions? És que sempre decideixen d’altres les nostres coses? Podria ser una mica de tot! Si et trobes en alguna d’aquestes situacions, probablement hi ha una baula de la cadena de creixement, per dir-ho d’una forma gràfica, que no està tancada i per tant et quedes desconnectat, sense solucions, per resoldre els teus problemes. Si és així et recomano revisar si tens algun lligam “cordó” amb els pares, parella, etc., i si el descobreixes, talla’l immediatament si vols ser lliure. I pels pares que no l’han tallat, els demanaria que prenguessin consciència de com entorpeixen el progrés dels seus fills/filles, i que permetessin que les seves creacions es fessin adultes i volessin del niu. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

JO, CALMA! I TU?  

CALMA, segons els diccionaris, equival a dir tranquil·litat, manca d’agitació o de presses. Aquesta forma d’actuar és contrària a la que ens han ensenyat d’ençà que vàrem nàixer. De fet, hem après que com més ràpid millor. Que com més intens millor. Que com més excitant millor. Que com més estressant millor… Fins que un dia fem un “pet”, rebenten totes aquestes creences perverses que tant mal ens fan i caiem en un desencís i desconcert que ens fan sentir perduts en el món. Quan succeeix això, és el moment precís d’enfilar un nou graó en el procés de creixement. És cert que la societat consumista ens hi empenyerà de nou, si ens abandonem; per tant, caldrà està amatents al que creiem que és important. Podríem aprendre de la natura algunes coses útils. Els arbres, sobretot els salvatges, creixen al ritme just. Les aus migratòries calculen el temps necessari pel viatge que hauran de fer. Els salmons tenen en compte el recorregut per poder pujar a les capçaleres dels rius per pondre. Els planetes es mouen en els temps precisos per no xocar entre ells i poder guardar les distàncies precises per l’equilibri del sistema. Si observem bé, doncs, tot és equilibri en la natura i nosaltres volem manipular els temps per arribar “enlloc” i  en alguns casos emmalaltir. “Jo (el teu nom) accepto i practico la calma”, pot ser una bona afirmació per practicar-la i encarar les passes en aquesta direcció. Practica, si vols. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

CREURE PER VEURE!

Si solament pots creure en allò que coneixes o veus, formes part d’aquest grup de persones que encara estarien a l’inici de l’evolució. Solament pots avançar (solament el món pot avançar), si ets capaç d’imaginar allò que no existeix, allò que és increat i que pot semblar utòpic en un primer moment, imaginar-ho, però que el treball i la voluntat faran que un dia sigui real. Creure en  tu, creure en el teu entorn, creure en el país, creure en el planeta, creure en l’univers… ens prepara per viure i ens predisposa a veure tot allò que som capaços d’imaginar. Aquesta actitud ens aboca a ser els protagonistes de la nostra existència i superar aquest estat de passivitat que ens porta inevitablement a paralitzar les nostres emocions, il·lusions i realitzacions. Per això, creure en el nostre projecte, una de les coses importants que farà serà que l’hemisferi dret del nostre cervell (la part creativa) es desenvolupi amb més facilitat amb més confiança i, per tant, que les pors que acompanyen assumir un nou risc o projecte, quedin debilitades o bé desapareguin. Sempre ens ho han explicat al revés, veure i creure, però això solament és cert per les coses sobre les quals no tenim poder. Evidentment per molt que creguis que pots variar l’òrbita d’un planeta, és poc probable que ho puguis aconseguir. Però tens poder sobre el que penses, el que fas, el que vols i cap on camines… Aquí no tens excusa. Creu-ho i ho veuràs. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

EVADIR LA RESPONSABILITAT!

Hi ha moltes formes d’evasió de la responsabilitat i de la realitat. Tots en alguns moments n’hem practicat alguna, i fins i tot hem necessitat justificar la nostra actitud davant d’uns fets determinats quan no hem tingut la valentia d’acceptar la nostra responsabilitat. Evidentment el més còmode és fer veure que la qüestió que es tracta li pertany resoldre-la a un altre. Sabeu de què us parlo? Jo alguna vegada hauria d’haver fet alguna cosa concreta i he mirat cap a un altre cantó fent-me el distret. T’ha passat? Ara penso en els pares novells i també en alguns de madurs, quantes vegades s’han sentit culpables de situacions que no van resoldre en el moment just i ara els “explota” al davant? I aquells que justifiquen la seva irresponsabilitat, ajornant per demà tot el que no volen afrontar en el present? A nosaltres no ens van crear amb “closca”, per protegir-nos en els moments difícils, som en aquest planeta als quatre vents per fer un camí de creixement continuat en el temps, i cada vegada que eludim les nostres obligacions, si observem atentament, veurem que s’encenen les alarmes, perquè rectifiquem les nostres actituds. El que vulgui fer-se l’orni, haurà de repetir curs o assignatura, és la llei! Viure el present, acceptant els reptes que la vida ens posa a cada moment ens ajudarà a tranquil·litzar-nos i gaudir de ser i estar “avui i aquí”. Reflexionar sobre el moment que vivim ens genera preguntes i farà que busquem respostes. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

L’AMOR HO CANVIA TOT!

Havia passat una de les etapes més esplèndides i reeixides de la seva vida. Els últims cinc anys havien estat molt prolífics i plens de reconeixements i adulacions. Se sentia molt còmode en aquelles situacions i no tenia consciència que els reconeixements l’allunyaven cada vegada més del món real. El seu “ego”, cada vegada cavalcava amb més força i els reptes cada vegada eren més grans. Ja havia de començar a justificar algunes actituds i comportaments que tenia amb la gent del seu entorn. A la seva parella i les seves filles, les començava a fer responsables de la seva situació d’ofec i desànim que l’havia començat a envair. Va caure en una depressió, que mai va reconèixer, i que va anar resolent amb fàrmacs i sortides en els llocs més llunyans que podia per intentar trobar la pau que havia perdut en els darrers temps. La gent del seu entorn que sempre li havien fet costat, es van començar a distanciar, perquè subtilment notaven el seu estat malaltís. Li vaig perdre la pista durant molt temps. Fa poc, un bon amic d’ell em va comentar que durant un temps es va allunyar del món. En la seva recerca de la felicitat, va prendre consciència que sentia un menyspreu molt gran per ell i el seu entorn. La seva vida es va tornar fosca i trista, però va reaccionar a temps per fer profunds canvis interns que el van portar a redescobrir que l’amor pot enderrocar els murs de l’ “ego”. Avui ja és feliç. Felicitats. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

AFERRAMENTS I LLIBERTAT!

La rutina del dia a dia ens fa creure que tot està bé a la nostra vida i que les coses són com són i no cal canviar res. Si observem els esdeveniments, palparem a les nostres pròpies carns alguns moments d’ofec que ens immobilitzen i confonen. Són aquells moments que l’univers ens toca l’esquena per avisar-nos que alguna cosa cal modificar. Fàcilment manifestem que nosaltres fem el que volem, perquè som lliures! Cal estar-ne molt segurs, d’aquesta afirmació. Jo crec que solament és lliure aquell que no està aferrat a res ni a ningú. Realment és molt difícil gaudir d’aquesta situació i, per tant, et proposo que revisis quina és la teva. Podries començar per observar si t’és imprescindible veure diàriament un programa de televisió determinat. Si la resposta és sí, lamento dir-te que aquí tens un aferrament. I el mòbil? Com ho portes? Pots tindre’l apagat i està serè/ena? Si la resposta és sí, felicitats, en aquest aspecte ets lliure. Pots caminar sol/a, sense pensaments pertorbadors per l’absència d’acompanyants? Sí? Aleshores felicita’t, ets lliure i no estàs aferrat a cap persona! Si et conviden a sopar, pots decidir sense rebre l’autorització de la parella? No? Perdona, però no ets lliure. Quan vas per la mateixa zona, podries variar de restaurant sense pensar-t’ho dues vegades? Sí? Aleshores no estàs aferrat! Ja veus si vols ser lliure, t’has d’interrogar sobre la manera que trepitges el planeta. Pot ser divertit fer-ho. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

I ARA QUÈ HAIG DE FER?

Algunes vegades ens ho preguntem, perquè hi ha molts moments a la vida que sembla que aquesta et deturi! De fet, possiblement ens està avisant que potser hem de variar el rumb o bé que hem de deixar de caminar sense rumb. Estudiar i entendre aquest missatge subliminar, et farà ser una persona que transitarà molt bé per la vida. La necessitat de sentir seguretat, la manca de creativitat, les pors, les experiències que ens han fet mal en el passat, ens fan caminar de forma automàtica i rutinària pels camins coneguts de sempre. Entenc que el més còmode és fer allò  que coneixes i que saps el resultat final, però hauràs d’entendre que si sempre fas el mateix, el resultat serà idèntic. Ara et proposaré una cosa molt difícil, ho entenc, per qui no té praxis d’enfrontar-se amb aquestes situacions. Si vius això, para’t, camina per la llera d’un riu, contempla la posta del sol, allunya la necessitat de trobar una solució ràpida, observa la teva respiració, somriu, deixa que els pensaments passin sense aferrar-te a cap… Si procedeixes així estàs donant un missatge molt potent a la teva ment, perquè entengui que tens total confiança en la teva persona i en la cerca de la solució encertada. Per tant, l’estratègia quan no saps cap on girar-te o no saps el que has de fer, serà asserenar-te, reflexionar, confiar en tu i en la vida i posar en pràctica l’acceptació, l’autoestima i l’adaptabilitat. Vinga  a treballar! Eh, si vols! Adéu.

Segueix-me a : LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

SÓC EL QUE AFIRMO! SÍ?

Amb aquesta moda creixent de les teràpies que prometen eines meravelloses per ser més feliços i que s’escampen com bolets, hi trobem de tot. A vegades tens la percepció que pots anar a comprar a pes en el supermercat de la felicitat. Si aprofundeixes una mica t’adonaràs que algunes de les coses que es diuen són bastant errònies. L’antiga tècnica de fer afirmacions, per posar un exemple, que tants bons resultats pot proporcionar a qui la practica, no obtindrà cap resultat si no s’entenen les regles de la ment. Observo estupefacte com algú vol canviar una pauta mental, i per tant de comportament, a partir  de la repetició monòtona d’una afirmació. He vist molta gent que ho creu així o bé li han dit que és així com es fa. Jo puc assegurar que una persona usurera, es pot afirmar tota la seva vida que és una persona generosa i no ho aconseguirà. No som el que afirmem. El que afirmo, em marca la direcció i el desig que tinc, però per aconseguir materialitzar-ho haig de fer un reconeixement seriós de les meves pautes de comportament que m’impedeixen ser com vull ser. Si m’explico prou bé, s’entendrà que cada vegada que afirmo el desig del que vull, haig de treure del meu inconscient els pensaments que impedeixen que l’afirmació que faig es materialitzi. O sigui que després d’afirmar-se que és generós, l’usurer haurà de reconèixer tot el dolor i tot el sofriment que ha causat amb el seu comportament. Practica! Adéu.

Segueix-me a : LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

DÓNA’M TEMPS!

Quantes vegades ho he dit, i quantes vegades ho he sentit: dóna’m temps! Si no ets l’excepció, tu també ho deus haver dit, pensat o reclamat moltes vegades. Quan diem aquesta “frase feta”, què volem dir? De quin temps parlem? Coneixem la finitud dels esdeveniments del camí que farem sobre aquest planeta? Jo, no! I crec que tu tampoc; per tant, potser que ens posem mans a l’obra i deixem de reclamar temps inútil de futur que mai ens arribarà. L’únic moment per realitzar qualsevol tasca que sigui reclamada o bé suggerida per la nostra intuïció o per l’entorn que valorem, és el moment “PRESENT”. Si dilatem aquest moment sense encaminar la nostra voluntat i les nostres passes en la direcció correcta i continuem reclamant temps, és probable que mai puguem executar el canvi de feina, l’inici dels estudis, la venda desitjada, l’apropament a una companya o company, el trencament d’una relació tòxica, començar una dieta, iniciar un camí de creixement personal, etc. Si m’he explicat bé, ja deus haver vist que reclamar temps mecànicament i compulsivament, és una pauta mental que paralitza la nostra vida i que ens fa navegar contínuament en l’espai del passat i del futur, robant-nos el present que representa l’acció i el moment de poder. Si volem fer una cosa determinada i desconeixem el temps total que tenim, el millor que puc fer és començar ara mateix! Jo desconec el temps que viuré, per tant, actuo! Adéu.

Segueix-me a : LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

…I PERDONAR-SE SENSE ENGANYAR-SE, COM?  

Si ja és molt complicat entendre i fer entendre que alliberar-se del passat per mitjà del perdó, de qui t’ha fet mal, és el camí per ser més feliç, endinsar-se en l’autoperdó, encarà necessita de més dosis de coneixement, generositat i intel·ligència. Per perdonar-te d’algun fet passat que t’avergonyeix, el primer que cal aprendre és a tindre una comunicació amb un mateix sincera i objectiva. Sé que costa reconèixer la realitat, però és l’únic camí. Podríem parlar d’autoenganys per sobreviure, amb tu, en les relacions entre amics, a la feina, o amb la parella. Parlaré de les relacions de parella que en aquest moment sembla que ocupen un espai prioritari per la necessitat de sentir-se estima’t per l’altre. Moltes qüestions a resoldre entre les parelles s’eternitzen pel fet que alguns dels components, o els dos, no afronten la situació real viscuda. Ell fa anys va ser rebutjat per una dona que omplia totes les seves expectatives. Es va casar amb una altra dona, però el seu pensament sempre va estar ancorat en la que va desitjar. Per superar les dificultats de relació que això comportava, un bon dia va decidir negar el fet que ell encara desitgés aquella dona. Durant un temps va funcionar, però a la mínima dificultat en la relació es feia present l’autoengany. Solament ho podrà resoldre, quan sigui capaç de reconèixer que va estar enamorat, que va mentir a la parella i que es va mentir a ell. A partir d’aquí, amic meu, et podràs perdonar! Èxit! Adéu.

Segueix-me a : LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

ELS NOSTRES SECRETS!

Els secrets més ben guardats que tenim s’agrupen en tres blocs fonamentals: 1r.Tot el que vols i no pots demanar-ho, perquè no tens a qui dir-ho! És evident que t’agradaria que la teva relació de parella fos de respecte, de comunicació, de creixement, de plaer sexual, d’emoció… I ho has provat moltes vegades, però no has pogut canviar-ho. Cohabita al teu interior amb silenci. 2n.Tot el que calles, perquè no ho pots dir, ja que t’avergonyeix ser com ets! Quan recordes els fets, encara sents aquella pressió al teu estómac per haver robat la llibertat de qui era innocent. Si poguessis ara ho faries d’una altra manera. Sort que ningú et va veure! No et pots mirar i camines amb por, perquè ningú pugui descobrir-ho. Cohabita al teu interior amb silenci. 3r.Tot el que no vas fer, perquè et feia por d’esgarrar les coses! Ho veies amb claredat, però mai et vas atrevir a fer-ho, perquè no podries explicar al món de cap manera, que t’havies equivocat si erraves la solució. Cohabita al teu interior amb silenci. “Silenci-Silenci-Silenci”. I amb aquesta càrrega creieu que podem viure i ser feliços? De cap manera, volent ser molt generosos, podríem dir que sobrevivim en el món! Jo no he trobat una altra forma de sortir d’aquestes situacions d’ofec, que no passin per prendre la valenta solució d’alliberar-te de tots els silencis i prendre el poder de la teva vida. Amb un llibre, amb un seminari, amb un terapeuta, amb una pregària… Prova-ho. Adéu.

Segueix-me a : LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter