GRUP DE WHATSAPP, PER A QUÈ?

Grup de whatsapp per comunicar-te i parlar de tot allò que succeeix i et passa pel cap o exclusivament d’allò de què pots parlar? Potser no t’havies parat a pensar-ho? Podria ser que el teu grup és tan avançat que permet parlar de tot sense restriccions. Si és així et felicito, perquè deu ser dels pocs que està permès fer-ho. Fa molta gràcia observar i algunes vegades escoltar converses alienes que la gent es disculpa per haver errat amb l’enviament del whatsapp al grup equivocat, quan en realitat s’ha equivocat en mesurar el filtre del que es pot parlar en el grup concret. I això xoca molt amb la reclamació contínua de la gent sense distinció d’edat que reclama llibertat d’expressió. Com quedem? La vols, aquesta llibertat? O potser cal ser més selectiu alhora de triar la gent amb qui et comuniques en qualsevol mitjà? Des de fa molt temps que vivim una certa convulsió política amb punts de vista diferents i és fàcil trobar famílies que per continuar trobant-se per festes, renuncien a poder parlar d’allò que realment els ocupa i preocupa, i un es pregunta: quin sentit té i si val la pena. Jo personalment crec que no val la pena encotillar-se amb gent que reprimeix la meva llibertat d’expressió, per tant si un dia m’hi trobo, tinc clar el que faré, sortir-me’n ràpidament. Possiblement si el que penses és que respectes la llibertat de l’altre, el teu “llenguatge mental” ja no et permetrà coincidir amb aquest tipus de persona. Sigues lliure, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

RESILIÈNCIA! resistir i superar…

Per alguns de vosaltres possiblement el mot resiliència pot ser nou, però segur que l’heu patit moltes vegades i si no és així cal felicitar-vos, perquè demostra que teniu un creixement personal envejable. Si fem una combinació del significat mecànic i del psicològic, del terme resiliència, podríem dir que és la capacitat que té cada una de nosaltres per a resistir i superar agressions continuades de l’exterior. Us sona? Quantes vegades ens mosseguem la llengua per no crear un nou conflicte? Doncs bé, quan procedim d’aquesta manera i resistim vol dir que actuem com una persona resilient. I un es pot preguntar si és bo per a la nostra salut actuar d’aquesta manera? Doncs jo crec que depèn! Si gaudeixes d’una bona autoestima, possiblement actuar d’aquesta manera no t’afectarà, perquè arribarà el moment que prendràs consciència que algun òrgan o sistema del teu cos en pot sortir perjudicat i acabaràs amb la resistència i resoldràs la situació traumàtica i fins i tot podràs sortir-ne enfortit, de la situació viscuda. Però què passa si la teva autoestima està sota mínims? Aleshores et sentiràs dèbil i resistiràs, lluitaràs, t’angoixaràs i el final del camí serà emmalaltir d’incomprensió i d’infelicitat. Ja veus que la clau és cultivar una bona autoestima que et faci amorós en tu mateix amb capacitat per acceptar les noves situacions i amb un criteri clar per respectar-te i calibrar el final de la resistència. Et desitjo èxit. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TRIA, SILENCI O SOROLL?

Amiga i amic, ja et puc avançar que t’ho poso bastant fàcil fer la tria que et plantejo, ja que si no ets l’excepció, triaràs el silenci, perquè l’estat habitual que tens és de soroll. La pregunta és, podem triar silenci, quan és un estat desconegut per a molts de nosaltres? Totes les coses que som i practiquem són fruit del coneixement adquirit o bé del pensament profund individual que ens fa traspassar les barreres del conegut. El soroll, és l’efecte causat per la societat estressant i competitiva en què vivim, que no ens permet renunciar en cap moment a devorar informació o desinformació a mantenir-nos amb activitat contínua sigui esportiva, culinària, professional o intel·lectual, que ens arrossega a ocupar tot el temps amb coses “útils i valuoses” segons els nostres coneixements adquirits. I, doncs, si decideixo triar silenci, la pregunta és com ho faig? Si un dia et fas aquesta pregunta ja has iniciat el camí de “mil passes” de què parla en Lao Tse. Per fer silenci a la nostra ment és necessari adquirir coneixement en l’art d’estimar-se, d’acceptar-se i de respectar-se. Aquest coneixement farà que la nostra autoestima desperti i que sigui més senzill deturar el soroll dels pensaments tòxics que ens porten al passat i al futur sense permetre’ns gaudir del moment present de “l’aquí i de l’ara”. Un petit exercici per fer silenci podria ser anar al bosc i escoltar les passes de les formigues… Silenci, és igual a poder per decidir! Prova-ho. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TINC MÉS PASSAT QUE FUTUR. QUÈ FAIG?

El dia que observis que te’ns més passat que futur, vol dir que ja te’ns una edat i que quan la multipliques per dos ja veus que la xifra resultant és excessiva i que tens poques possibilitats d’arribar-hi. Quan esdevé aquest pensament, normalment la nostra ment ens porta a voler fer una mica de balanç de com hem viscut la nostra vida. Alerta! Aquest és un moment perillós, perquè el que decidim, sigui de forma conscient o inconscient, marcarà l’estil de la nostra vida futura. Si ens enganxem en els records, en les coses que vàrem fer tant les positives com les negatives, correm el risc, permeteu-me la metàfora, “que ens passi el temps de plantar allò que ens ha d’alimentar l’endemà”. Un altre pensament que ens pot envair, és voler fer tot allò que creiem que tenim pendent i viure de forma desaforada tot el temps que reconeixem que hem perdut, i aleshores ens transformem amb uns éssers estranys i curiosos que la societat observa i que acaben catalogant com a “rara avis”. Per tant, la clau per estar bé quan tenim més passat que futur és acceptar la nostra realitat i viure “EL PRESENT“. Per a mi, viure el present representa estar en pau en el moment que vius, sense sentir enyorança del passat ni delit irracional del futur. De fet, si tinguéssim la capacitat i la intel·ligència de viure el present en tota la nostra existència, tal com ho fem mentre som infants, seríem molt més feliços del que som. A veure si som capaços. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

CAL APRENDRE A MORIR!

Com que molta de la gent que ens educa tem la mort, ens prepara per aquest moment de forma inadequada. Fins i tot la medicina i les institucions no l’accepten i no permeten que un es mori en pau. Els familiars l’amaguen com un fet delictiu als infants, en comptes de preparar-los amb naturalitat davant la mort d’avis i gent propera a ells. Tothom s’hauria d’harmonitzar amb la mort per permetre que aquells que ja han de marxar ho puguin fer en pau. Cal aprendre a morir mentre vivim. Però com podem preparar els nostres fills per aquest trànsit si nosaltres estem plens de pors? Aquí comencen algunes de les reflexions que vull fer al voltant de la mort. La primera cosa que caldria fer, seria acceptar la mort de forma natural, entenent que és un pas més del procés de la vida… tant per part de pares, com dels avis, metges, educadors i institucions. Què hauríem d’entendre, assajar i practicar durant la vida? Com a cosa molt important assenyalaria practicar la capacitat de saber desaferrar-se de totes les coses i no ser esclau de res ni de ningú; ja sé que no és fàcil, però tenim tota una vida per practicar. Fer això que sembla molt difícil, i ho és, comporta preparar-nos per aquell moment que desconeixem quan arribarà. Bé doncs, com tancarem la nostra vida? Jo us explico com voldria tancar la meva, sabent que moro, acompanyat de l’amor dels que estimo, compartint pors, llàgrimes i rialles i marxant… Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

I TU, DE QUIN COLOR ELS PINTES?

Hola, com estàs? Bé, bé molt bé i tu? Anar tirant i aguantant el xàfec. Us sona haver escoltat o ser protagonista d’aquesta introducció a una conversa? Els que diuen molt bé, millor que ho estiguin, però moltes vegades l’expressió amaga la ignorància de l’estat en què vivim o no voler parlar amb l’interlocutor de la nostra situació. Si la resposta és aguantant el xàfec, prepara’t, perquè possiblement seràs el contenidor on t’abocaran tot el “xàfec”. En aquest moment has de decidir si et carregues de compassió o et fas fonedís i desapareixes. Tothom vol estar bé i és normal que sigui així, però hi ha moltes persones que no estant disposades a “créixer” per ser més felices. I què fem moltes vegades per ignorar els problemes que tenim? Doncs, fixat bé que el que fem normalment és “anar a comprar una bona pintura, a poder ser blanca i pintar tots els problemes que tenim d’aquest color” i aleshores ja estem en disposició d’explicar al món que estem molt bé i que som feliços. Et sona? Pels que vulguin saber una mica més de com funciona la nostra ment, permeteu-me recordar el que va dir Carl G. Jung, un gran savi i psicòleg espiritual, deixeble de Freud, que crec que il·lustra prou bé el que estem analitzant: “Fins que l’inconscient no es faci conscient, el subconscient seguirà dirigint la teva vida i tu li diràs destí”. I ara si us sembla, feu una immersió al vostre subconscient i deixeu de pintar-lo. Èxit. Adeu.

HIGIENITZAR-SE  DE LES XARXES!  

No és pas la primera vegada que parlo de les xarxes i de les seves bondats i de les seves toxicitats. Potser després d’uns anys d’utilitzar-les, moderadament, entenc millor el que li passa a l’usuari que entra en la inèrcia i dependència de la “pantalleta” o la pantalla de l’ordinador. Realment és addictiu! Perquè a poc a poc et va robant el temps, la voluntat, el pensament i la pròpia personalitat. Si bé és cert que hi pots trobar algunes coses interessants, també és cert que les pots trobar a les enciclopèdies, als tractats de filosofia, als llibres de psicologia i també visitant en directe el nutricionista o l’herbolari. El que passa és que l’eròtica de tindre tot el poder, aparentment, a les teves mans et fa sentir dominador de la teva vida i navegant segur del teu destí. No vull desmentir als que ho creuen, però si camines per la vida practicant l’art de l’observació veuràs els nens que imploren, i fins i tot reclamen a plor rabiüt, l’atenció del pare o la mare que valora més l’última notícia, la xafarderia, la curiositat o l’acudit que la dolça mirada d’ells. I què dir dels que t’atropellen pel carrer sense tindre consciència que hi ha més gent que ells, transitant per la vorera o per la carretera? Crec que és el moment de reflexionar sobre l’ús que fem del mòbil i les xarxes. Jo porto uns trenta dies sense fer cas a les xarxes i el balanç és súper positiu. Si no contestes o no debats i et diuen que ets un mal educat, sempre els pots dir que ets lliure! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ ATRAUS?  

Sistemàticament es trobava amb les mateixes persones, les mateixes situacions i els mateixos resultats. S’havia fet tan savi/sàvia que podia preveure el que succeiria en un moment determinat o bé en una situació concreta. Les seves amistats i parelles, en portava dues de serioses i unes quantes sense importància, deien que quan afirmava que tal situació succeiria d’una manera determinada, quasi sempre encertava. Pels que l’acompanyaven era fins i tot divertit, però per ell/a després del temps i d’haver-se cansat de donar tant de “menjar al seu ego”, la veritat és que la situació el/la començava a molestar. Tu sí que vas per la vida amb tranquil·litat, li deien, ja preveus amb temps el que succeirà i et prepares. Durant molts anys per ell/a fins i tot va ser divertit, però ara ja n’estava tip/a. Van entrar en un període de dubtes, introspecció i silenci. El silenci els va portar a intuir que potser les realitats que intuïen, les creaven ells? Després de molts anys afirmant situacions negatives, van començar a experimentar sobre actituds i pensaments positius i comprovaven com es materialitzaven els resultats esperats. Ostres, quin poder tenim! Es deien internament… Realment era poder? No, estaven descobrint la “llei d’atracció” que actua en cada un de nosaltres encara que la desconeguem. Aquesta llei diu que som imants i que exercim atracció cap a les coses o persones sincròniques amb les nostres creences i pensaments. Què atraus? Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COL·LECCIONES? O ACUMULES?

Col·lecciones? Sí? Vol dir que hi tens algun interès a  guardar-ho, oi? Que no ho saps? Doncs potser caldria que t’ho plantegessis, perquè si no ho fas hauràs de buscar un magatzem més ampli per guardar-ho tot. Potser acumules pel dia que tinguis temps de triar-ho? O potser perquè et fa una cosa… llençar-ho? Si te’ns el costum sistemàtic de guardar i un dia disposes del temps necessari per revisar-ho, t’adonaràs de la quantitat de coses inútils que has acumulat, per cert, moltes d’elles són coses que havies oblidat i també trobaràs coses desconegudes que no reconeixeràs haver-les guardat. Bé, fins aquí em val la metàfora per explicar-te què passa en el nostre cervell si acumulem pensaments inútils o experiències negatives en el camp emocional que les guardes de forma permanent al teu subconscient. Mira, no som diferents a l’exterior i a l’interior, vull dir que si acumules a l’exterior, pots deduir que acumules a l’interior coses que t’impedeixen ser feliç. Et serveix d’alguna cosa reviure aquell fet desagradable amb la teva parella, l’amic o el teu cap de forma permanent? Sí, et serveix per entristir la teva vida! Va, amb situacions com aquestes cal que arreglis les diferències perdonant i alliberant-te de les cadenes que t’aferren a la situació. Fer això del teu món interior és el mateix que llençar tota aquella roba que fa tres anys que no et poses i que ocupa un espai inútil al teu armari. Va, anima’t, fes neteja de fora i de dintre! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

I TU, TREBALLES?

Si actualment treballes, et pot servir la reflexió que faig per a la propera millor feina que t’està esperant. Si no te’ns treball en aquest moment, et plantejo un procediment per aconseguir-lo i conservar-lo fins que en puguis assolir un de millor. La primera actitud i disposició mental per aconseguir un treball, és la bona capacitat d’acceptar el primer que arribi. Ja sé que penses que el treball que mereixes és superior al que t’ha sortit, però si el rebutges, “l’univers” no ho entendrà i retardarà les futures oportunitats. La segona clau per assolir l’èxit és que tinguis una actitud positiva i d’agraïment vers el treball actual, rebutjant la crítica, el mal humor i els pensaments càustics cap a la feina que tens. La propera acció que hauràs de fer, serà definir el nou tipus de treball que vols i orientar totes les teves passes i accions en aquesta direcció. En aquest moment et recomano que adoptis una actitud mental positiva i d’agraïment cap aquest treball que ja va venint a la teva vida. I ara cal somriure, confiar i donar temps a “l’univers”, perquè es manifesti. M’agradaria explicar l’últim cas que he viscut, per als descreguts. Una bonica jove amb una carrera universitària i dos màsters, em servia el cafè cada dia en una cafeteria amb un somriure d’orella a orella. Ella no defallia i contínuament sembrava la llavor de la feina que anhelava i evidentment en el moment adequat li ha arribat el treball que havia projectat. Quan la veig encara somriu. Bravo! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COM EDUQUEM ELS FILLS?

 

És cert que no ens van donar cap llibre d’instruccions sobre com exercir de pares, però això no justifica que ens escudem en aquesta manca d’informació per no cultivar-nos amb el noble ofici d’educar. Quan observo el món, tinc la sensació que hi ha una voluntat exagerada de fer-ho bé, amb els fills, fins a l’extrem de sobreprotegir-los tant que els fem dèbils, en un món cada vegada més competitiu i poc amable. Jo sóc de l’opinió que cal tindre clar que l’escola compleix una funció instructiva i una part d’educació, però que el mirall en qui es miraran conscientment i inconscientment els fills per formar-se i enfrontar-se al món seran els pares en les seves formes, actituds i comportaments. Si dones validesa a aquesta opinió, tindràs la necessitat de responsabilitzar-te com a pare/mare i faràs servir el sentit comú per les coses que no en tinguis coneixement o bé buscaràs el coneixement on el tinguin. Crec fermament que en educació i creixement personal, s’ha de ser estratega per aconseguir allò que amb tanta claredat tu veus què has de fer. Per tant, cal anar al costat dels fills, alumnes o clients. Voler anar al davant o al darrere, provoca en l’altre, indecisió, dependència i inseguretat. Ja veus que educar no té res de senzill, però el dia que veus els resultats de les teves habilitats i voluntats, agraeixes el temps invertit i et sents recompensat/ada. Bé, doncs, potser cal posar-se a la  feina des d’aquest mateix moment! Èxit. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

L’AUTOENGANY, ENS DEBILITA!

 

Ens hem preguntat alguna vegada, per què enganyem i/o ens autoenganyem? Potser per sentir-nos bé i no afrontar qui som? Potser per mostrar al món com volem ser vistos? Potser per faltar a la veritat de forma interessada i descarada? Qui té el costum de practicar l’engany, pot ser que ho justifiqui per alguna o per totes les raons exposades. Però fixa’t bé que, totes en comú, plantegen una condició bàsica, exercir un control sobre la teva persona i sobre l’entorn que et mous. Vol dir que a partir de la pràctica de l’engany, hauràs deixat de ser tu i t’hauràs inventat un personatge, que t’obligarà a estar pendent del que dius i fas per no desencisar els que van creure el que deies. Uf, noi/noia, quina feinada viure tot el dia falsejant la teva veritat més profunda! Saps què et dic? Que això no és viure! Darrere d’aquesta actitud sempre hi ha manca de confiança, heretada moltes vegades dels nostres progenitors, educadors o amics i amigues de la nostra infantesa. També l’entorn empresarial, en el passat, justificava l’engany com un ardit que possibilitava més rendes econòmiques, que mostrar-se de forma noble, sincera i autèntica. Afortunadament l’empresa d’èxit ja ha descartat aquesta forma de procedir. T’encoratjo a gaudir de qui ets! Et convido a viure en la veritat a flor de pell i si passat un temps veus que no et funciona, sempre ets a temps de donar-te més temps per aconseguir-ho. Ànims! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

VULL QUE SIGUIS FELIÇ!

Caminava al matí per un carreró de la meva ciutat, encara amb la ment ocupada per les notícies del diari i la boca perfumada del cafè que acabava de prendre, quan sento una constatació i una ordre d’una dona de mitjana edat que possiblement patia molt per la situació que estava vivint algú proper. Vaig interrogar-me si parlava amb la seva parella o amb algun fill o filla. No crec que es pogués adreçar a cap amic amb aquests termes. Amb els ulls molt oberts, caminant de pressa i gesticulant amb molta seguretat va etzibar-li: “És que no ets feliç i jo vull que siguis feliç!”. Afirmar que algú no és feliç, pot ser arriscat, però entra dins de la capacitat que tenim per emetre judicis dels altres. Ara bé, exigir a algú “que siguis feliç”, perquè així ho disposo, no us sembla que pot ser una mica massa agosarat? I com es fa per ser feliç? Pot preguntar-se qui rep l’ordre, i possiblement no s’atrevirà a demanar la recepta, perquè és molt difícil confiar en algú que reclama una actitud sense conèixer la realitat. Qui té poder per exigir a un altre que sigui feliç? Ningú. Som lliures i decidim el que volem i quan ho volem i si no ho fem així d’altres decidiran per nosaltres. Estaria bé, si vols ajudar a qui estimes, que suggerissis un canvi d’actitud en la seva vida, però embolcallat amb molt de respecte, comprensió i si podem compassió. Bé, si vols, ara pots reflexionar com actues tu davant de situacions similars. Pensa-ho! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PROFECIES D’AUTOCOMPLIMENT!

Hi ha moltes maneres de procedir, perquè el teu futur respongui a la teva programació del present. El “que tu pensis” estructurarà els efectes que recullis, en el dia a dia. La força dels pensaments és tan poderosa, que hauríem d’agafar plena consciència del que representa. Si et repeteixes contínuament que ets una persona “inútil”, t’asseguro que no passarà massa temps perquè comprovis que el món exterior confirma aquesta creença teva. Però també es compleix la profecia si et repeteixes sovint que ets una persona “valuosa”, i podràs comprovar que el teu entorn ho reconeix i confirma. Mentre que llences creences errònies o no, sobre la teva persona, solament tu ets qui recull els efectes generats per aquestes creences. Les coses poden ser més perverses i destructives quan algú que té poder sobre d’altres, crea i manifesta expectatives o prejudicis sobre ells. Crec que un bon exemple pot ser el d’aquells pares que contínuament repeteixen al seu fill o filla que és “beneit o beneita”. Aquesta creença i repetició del “mantra”, farà que els fills s’ho creguin, actuïn com a tals i ho portin clavat fins al dia que algú els faci despertar i sanin aquesta “profecia d’autocompliment”. I què dir d’aquell cap que tracta despòticament els seus subordinats? El remei, perquè no t’afectin les profecies destructives, és cultivar una bona “autoestima” que farà respectar-te, acceptar-te i estimar-te per sobre de tot. Vinga, doncs, a practicar! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

HO VULL I HO VULL ARA!

Ho has sentit moltes vegades, oi? Sembla que el que així parla, impregna una autoritat a les seves paraules que el fan situar-se per sobre del més poderós dels humans i de totes les entitats celestials. És l’arrogància de la ignorància i la brutalitat del ser primari que tot ho fa amb la força i que tot ho força! Segurament molt poques vegades es pot iniciar un camí d’èxit amb aquesta afirmació. Fixa’t que no dónes espai al temps de maduració de les coses, perquè no permets que el “tempo” jugui al teu favor. M’agrada creure que les coses a la vida passen i es realitzen sense esforç. Ho experimentarem si permetem que la vida flueixi i que l’univers que sap molt més que nosaltres, ens porti d’una forma inconscient pels autèntics camins del progrés, el coneixement i la felicitat. Saps de què estic parlant? T’has trobat alguna vegada que tot t’ha coincidit en l’espai i el temps i tu t’has quedat amb la boca oberta, preguntant-te com és possible que sense intervenir hagis obtingut el que volies? Doncs mira, quan succeeix això és la prova fefaent que has permès a la vida, a l’univers, al teu “jo” superior, digues-li com vulguis, que treballés al teu favor. Si vols tindre èxit amb l’amor, amb el treball, amb les relacions, amb la teva pau interior i en qualsevol aspecte de la teva vida seria desitjable que pronunciessis l’afirmació d’una forma semblant a aquesta. “HO VULL, SI HA DE SER BO PER A MI I EN EL MOMENT JUST”. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ FAIG AQUÍ?

Aquesta és una bona pregunta que quasi tothom s’ha fet algunes vegades. “Què faig aquí?”. Pots tindre tantes respostes com persones hi ha al planeta, però segur que moltes d’elles no tranquil·litzen la teva consciència ni les teves expectatives de comprendre profundament l’objectiu d’haver nascut i del que has de fer per sentir-te bé. En èpoques anteriors, l’educació més dirigida ens impedia pensar pel nostre compte i érem presa fàcil per aquells adoctrinadors que volien exercir el seu poder sobre cadascú de nosaltres i ens donaven respostes fabricades a la seva mida per aconseguir els seus fins. Jo et donaré la meva resposta a la pregunta en qüestió, encara que et demano que no la creguis cegament, sinó que la tinguis en compte com una altra sortida a l’atzucac de l’existència i que intentis experimentar-la per si pot ser vàlida per a tu. Per a mi, la gran lliçó és fer-se mestre en l’art de “ser feliç”. Ja tens una primera pista. Tot el que no et faci feliç, hauràs d’anar aprenent a apartar-ho, resoldre-ho o acceptar-ho. Has nascut en una família amb la qual tens comptes pendents i que els hauràs de gestionar sembrant pau, comprensió, tolerància i amor. L’entorn del teu lloc de treball et mostrarà, com si fos un mirall, tot allò que ets i no t’agrada i que ho veus reflectit en els altres. T’arribaran lliçons per molts altres camins i si les aprofites veuràs el vertader sentit que té viure i lluitar per ser feliç. Una abraçada. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ESTIC SOL/A!

És cert que algunes vegades, arran de coses que succeeixen al nostre voltant, ens sentim sols/soles i passem moments de tristor i foscor que ens fan perdre les ganes de viure i la tristesa ens envaeix. En aquests moments cal ser fort/a per alçar la mirada i els ànims i constatar que no estàs sol/a, perquè “et tens a tu mateix/a”. Aquesta afirmació sembla una obvietat, però és una presa de consciència que tenim el poder de canviar la nostra situació. És el moment de prendre decisions, d’apartar les coses o persones que no ens permeten ser feliç i confiar que arribaran noves situacions i persones que ompliran la vida de bones relacions i amistats. Confia-hi! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PASSAT, PRESENT O FUTUR?

Va, tria on vols viure! Perquè pensa que d’aquesta elecció en depèn la teva felicitat. Et sembla agosarada aquesta afirmació? Al llarg d’aquest escrit, et vull demostrar que és cert i que solament depèn de tu, assolir la cota de felicitat que estiguis disposat/ada a treballar-te. Observa si quan parles, o els pensaments que et vénen a la ment quan estàs sol, majoritàriament  fan referència a fets succeïts anteriorment que voldries modificar o esborrar. Si és així, pensa que estàs lligat/ada al passat i això t’impedeix viure bé. Potser no és el teu cas, ja que tu sempre has mirat endavant i poc t’importa el que va succeir en el passat. La teva forma de viure sempre és d’imaginar i esperar que allò que anheles arribi d’alguna manera i carregar-te de fantasies i més fantasies confiant en la materialització d’aquestes, de forma màgica. Sí? I com t’ha anat a la vida? Potser encara esperes les primeres fantasies que vas imaginar? Estàs satisfet/a i et sents còmode tal com funciones per la vida? Si respons que sí, enhorabona! Si respons no, què esperes per canviar? Potser ja has anat més lluny i cada dia dónes passes en la direcció de les metes que vols assolir?  És aquesta la teva situació? Aleshores no tinc cap dubte que estàs en el moment correcte i fent el que cal per ser feliç! Escollir viure el present amb una projecció clara del futur que vols, és un acte d’intel·ligència que et portarà estabilitat i pau. Felicitats, si és el teu estat! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ PRENS PER SER FELIÇ?  

Quan tens set, veus? Quan tens gana, menges? Quan tens calor, et destapes? Quan tens fred, t’escalfes?  I quan vols ser feliç, què fas? No ho saps? Aquí rau la qüestió. Potser mai has pres res ni has fet res per ser feliç! Aleshores no et pots queixar i caldrà que vegis quines coses has de fer diferents a les que fas, per apropar-te a la felicitat. De fet el que ens aportaria felicitat continuada seria poder fer sempre allò que ens agrada i que ens proporciona plaer, però malauradament no sempre creem les causes per experimentar aquests efectes. La situació òptima seria poder prendre unes vitamines que proporcionessin la felicitat constant. A nivell farmacològic, crec que encara no s’han descobert, però jo em comprometo en aquest escrit a donar-te la recepta per assolir-la. Si estàs d’acord amb mi que fer allò que t’agrada et porta felicitat, per què no ho fas? La responsabilitat està a les teves mans; quan t’allunyes del que t’agrada t’estàs traint; per què? Potser és que inconscientment no mereixes gaudir del que t’agrada? O és que no et pots permetre estar bé? A mi em funciona i desitjo que, si et decideixes, també et funcioni. “Les   vitamines de la felicitat són les DECISIONS”. Decideix gaudir de tot allò que t’agrada! Evita tot allò que no vols. Si no pots evitar-ho, canvia-ho. Si no pots canviar-ho, accepta-ho, i finalment si no pots acceptar-ho, canvia el punt de vista. Així ho crec, ho practico i ho ensenyo. Que siguis feliç. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

EQUIVOCA’T I PROGRESSA!

Ell anava mirant a un cantó i a l’altre; semblava que per donar un pas necessités tenir-ho tot controlat i la seguretat absoluta que ningú ho podria fer millor. A la vida va fer poques coses, perquè sempre invertia molt més temps del necessari per decidir i davant del dubte quasi sempre retrocedia i s’argumentava que potser en un altre moment ho veuria amb més claredat i aleshores ho faria. Quan es va retirar de la vida laboral, disposava de molt temps i un dia, parlant amb un bon amic seu sobre la vida professional, li va confessar que mai l’havia satisfet la feina que tenia. No va tindre fills, perquè l’horroritzava la possibilitat que poguessin nàixer amb alguna malformació. Trepitjava fort de peus a terra, tal com deia ell, i mai va viatjar amb vaixell ni avió, perquè li semblaven poc segurs i “ja se sap el que et pot passar”. Tenia un gos que se l’estimava molt, però el pobre animal sempre tenia els ulls tristos quan li demanava, amb la mirada, que el deslligués per poder saltar, córrer i ser lliure. La seva esposa els primers vint anys va intentar canviar-lo, però no ho va aconseguir i pocs anys després el va abandonar. Ell quan feia balanç de la seva vida no n’estava gens satisfet, perquè encara que no comprenia el mot, no havia tastat la felicitat. Va morir i no va descobrir l’error tan gran comès en aquesta existència: “la por a equivocar-se el va immobilitzar, aïllar i reprimir totalment”. Amic meu la propera existència fes-ho millor. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter