I TU, COM DORMS?

I tu, com dorms? És una pregunta que faig sovint a la meva consulta i us asseguro que he rebut tota mena de respostes. Dormo fatal, hauré de canviar el matalàs, el meu llit és incòmode, hauré de canviar d’habitació, l’orientació del meu llit no és la correcta, a l’habitació m’entra llum, sento molts sorolls, si em desperto començo a donar voltes als temes que tinc per demà, etc. Totes aquestes respostes són reals o és que sempre busquem l’explicació del que succeeix a la nostra vida a l’exterior i ens resistim a mirar el nostre interior? Abans de recórrer a la pastilla, si voleu, podeu intentar discernir què passa per la vostra ment durant les vint-i-quatre hores del dia i segurament que vosaltres mateixos o bé amb l’ajuda d’un professional podreu descobrir algunes coses, no totes, que poden ser la causa del vostre insomni. Una d’important pot ser l’observació de la vostra capacitat per viure el present, observeu també el nivell de crítica que us feu a la vostra persona. Respiro bé? Pregunta-t’ho i observa-ho. El món que visc, s’assembla una mica al meu ideal intern que voldria? Sempre estic cansat/da? Les respostes podran donar-te pistes. L’energia vital situada en el primer “camp energètic o doble eteri” es carrega a través d’un bon dormir; si no pots conciliar el son, com que aquest camp serveix per protegir el cos físic, és del tot normal que et sentis cansat que sentis dolors i malestar general. Cal que et cuidis, ets una peça única! Estima’t! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

JO NO HE NASCUT PER ODIAR A NINGÚ!

Ni tu ni jo hem nascut per odiar a ningú. Quan algú té aquest sentiment d’odi vers un altre, ens podem preguntar, què ha succeït a la seva vida? Possiblement l’herència dels seus progenitors, educadors, creences, amics, assetjaments, país… poden haver ajudat a desenvolupar aquesta emoció. Qui ho sap? Hi ha tantes possibilitats? Però el cert de la qüestió és que el personatge odiat moltes vegades ni se n’assabenta i som nosaltres els que ens turmentem i sofrim els efectes de la causa d’odiar algú. Pensa que el teu cos pren bona nota del que passa per la teva ment i si no corregim aquesta forma d’actuar et pot passar factura en el teu fetge i a la llarga que s’alteri aquest òrgan. D’altra banda la teva autoestima va minvant en puntuació, perquè quan permets que el món exterior t’alteri internament vol dir que tens un grau baix de respecte cap a la teva persona. Et pots preguntar, i doncs si em passa això com ho haig de resoldre? Hi ha molts llibres d’autoajuda en què podràs trobar receptes per alliberar-te de l’odi i les ràbies, però jo te n’explico una que he experimentat durant molts anys que és supereficaç i que algú va escriure que era un “acte d’intel·ligència”, la recepta es diu PERDÓ. Si perdones de veritat, t’alliberes totalment d’aquests sentiments que a qui més perjudiquen és a un mateix. Ei, si perdones i oblides… Si no, continues atrapat! Aprendre a perdonar hauria de ser assignatura obligatòria. Et desitjo èxit. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

OMPLE’T DE SILENCI!

La immediatesa de les coses que volem, “ho vull ara, ara i ara”, i possiblement un desequilibri inconscient del nostre sistema nerviós, fa que cerquem solucions inajornables, segons la nostra opinió, a tot el ventall de temes pendents que tenim en la nostra agenda i en la nostra ment. De fet per pressa que tinguem, si travessem una via sense respectar els senyals tenim moltes possibilitats de patir un accident. Passa el mateix en la presa de decisions; si no respectem els “tempos”, podem errar el camí cap a la solució i, passat un temps, haurem de reprendre de nou la qüestió que volem resoldre. Cal doncs aquietar la ment per poder entreveure la forma en què hem de procedir davant del que ens inquieta. I us preguntareu, com es fa això? Doncs el títol del pensament en dona la clau: OMPLE’T DE SILENCI!. Et donaré algunes pistes de com fer-ho en funció del teu sistema de creences. Possiblement un pastor es concentrarà en sentir el vent i l’olor de l’herba i, en aquesta abstracció, pot trobar la solució. Seguidors de Jung, invocaran el seu inconscient perquè es faci conscient i la solució aflori. Un agnòstic s’omplirà de confiança i aguantarà fins que la solució sigui perceptible. I un cristià segurament demanarà al seu àngel ajuda per esclarir la situació. Fixeu-vos que tots ells, per resoldre-ho han hagut de passar per desplaçar el soroll mental que bloqueja quasi sempre el pensament correcte, per entrar en un estat de SILENCI I CONFIANÇA! Escolta’t. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

EL CONEIXEMENT ÉS PODER?

Entre totes les mitges veritats i mentides que ens han inculcat, per manca de coneixement dels transmissors, evidentment, des que estàvem en el ventre de la nostra mare, fins al dia d’avui, n’hi hi ha una que ens ha fet molt de mal i que encara paralitza l’evolució personal i del planeta. Ens han adoctrinar amb el pensament que “el coneixement ens dona poder”. I si t’ho vas creure i et vas quedar amb aquest pensament com un “mantra”, segur que ja has cursat una o dues carreres, o has llegit tot el que s’ha publicat del tema que t’interessa o bé has fet tots els cursos sobre creixement, o bé…etc…etc. Però si t’observes veuràs que la teva creença actual és que encara no tens prou coneixement i has de seguir i seguir adquirint-ne més i més i més. I ara la pregunta que es fa una majoria és: i de tot aquest coneixement adquirit, què en faig? Si t’has fet aquesta pregunta, segurament hauràs de cercar la resposta a l’exterior, perquè et serà difícil discernir-la per tu mateix/a. Va, et desvelo la fórmula correcta, CONEIXEMENT més ACCIÓ és igual a PODER. Com ho veus? Hi estàs d’acord? Per què em costa tant passar a l’acció? És una bona pregunta que et pots fer! T’ajudo, darrere de l’acció, sempre hi ha voluntat i confiança… I ja saps, la confiança és el contrari de la POR, que és el pensament que immobilitza les accions. Per simplificar, amb el coneixement tu tens el mapa del tresor, però si no et poses a caminar, mai el tindràs! CAMINA! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ETS UNA JOIA O ETS QUINCALLA?

La resposta que et donis a aquesta pregunta, determinarà que el teu estat actual sigui molt diferent i serà un mesurador important  de la teva autoestima i de la teva salut mental. Tots, sense excepció, som molt sensibles i influenciables a l’opinió dels altres. Davant d’aquest fet, cal afrontar-lo des de l’òptica de l’observació i correcció, si cal, del retret, avís o suggeriment per millorar el que sigui possible en nosaltres. Fins aquí correcte; però si nosaltres sempre donem veracitat a l’opinió dels altres, vol dir que som, i em sap greu ser tan contundent, mentalment dèbils i ens considerem poc valuosos, i d’aquesta manera caiem en el parany de creure’ns també allò que solament és percepció de l’altre i aleshores passem a ser quincalla en fraccions de segon. Hi ha qui mai accepta les observacions dels altres, perquè el seu ego no li ho permet, i aquí acabarem tenint un problema de solitud i aïllament. Sé que, en general, no és senzill per l’educació que hem rebut considerar-nos unes persones valuoses… Però t’asseguro que en el precís moment que la societat, els fills, la parella o els amics et diguin “cul de got” i ho creguis cegament… estàs acabat/ada. De la reflexió que plantejo, penja el pensament que per viure en aquest planeta cal desenvolupar un algoritme que ens faci forts i ens apoderi davant les opinions dels altres, potser innocents, però que tant de dolor poden causar a les nostres vides si no sabem com rebutjar-les. Apa, a posar fil a l’agulla! Adeu!

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUAN POTS DIR QUE ETS LLIURE?

Tots ens hem trobat amb aquell noi/a que proclama als quatre vents i sobretot quan està presoner/a de situacions incòmodes i estressants: ”Soc lliure”, i en aquest moment caldria tindre la serenor i fredor suficient per entendre si és que és lliure o bé té la necessitat de ser-ho. Ser lliure representa fins i tot que no calgui proclamar que ho ets. Tristament quan vàrem néixer no ens van donar el llibre d’instruccions per caminar i créixer en aquest planeta; i és l’objectiu quasi exclusiu per aquells que ho vulguin creure. Què passa? Que ens manca l’algoritme per fer les coses correctes amb el “timing” precís per sentir-nos bé i poder ser feliços. Aleshores el que fem és pintar i disfressar la nostra incòmoda situació, construint una cuirassa de protecció per sobreviure com podem, fins que arriba un moment que la pressió interna és tan gran, la sents al centre del teu ventre, que explotes i potser és quan et veus amb la necessitat de proclamar que ets lliure i estàs bé! No t’enganyis, però, la cuirassa et protegeix un espai de temps molt curt, comparat amb tota una vida. Per tant, crec que ja intuïu que el camí és aprendre a viure cada dia, estimant-nos, acceptant-nos i respectant-nos. Amb els que t’acompanyen en aquest viatge, que aparentment són els que provoquen les des-harmonies, el millor que podem fer, és perdonar-los i alliberar-los per no ser com nosaltres hauríem volgut que fossin i quedar-nos en Pau. Prova-ho, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PISPES DE TEMPS…I D’ALTRES COSES!

Un pispa, és aquell que et roba d’amagat, sense que en tinguis consciència, sense violència ni intimidació, però et roba! En una societat cada vegada més competitiva i plena d’agendes, compromisos i estrès, EL TEMPS agafa un protagonisme tan brutal que “els que dominen el món i les ments”, n’han pres plena consciència i han dissenyat una estratègia favorable als seus interessos i l’han sabut vendre amb una finor i elegància increïble. Fixa’t que quasi t’han fet creure que del que ells en diuen, perdre el temps, és un pecat pel qual ets mereixedor d’una penitència. Mentre et roben el temps, no et permeten mirar-te, t’impedeixen estar amb tu, t’impossibiliten silenciar la teva ment… Ho calculen tot, perquè cal que estiguis ocupat! Per aquest motiu van començar a posar els productes en lineals de venda, així tries, agafes, descarregues a caixa i tornes a carregar. O si vas a la benzinera agafes la mànega, omples, la penges i pagues. Però ara ja han fet el gran salt que els portarà al control total del planeta. Han integrat les xarxes a l’interior de cada u de nosaltres i no s’han conformat en robar-nos el temps, ara ens ensinistren de tal manera que et mostren com volen que siguem, pensem i votem! Crec que estem al límit de convertir-nos en una mena d’éssers humans robòtics sense capacitat de pensar i decidir el nostre futur. Jo personalment no hi estic d’acord, em rebel·lo i lluito per no ser el seu titella. I tu? Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter