… I PERDONAR, COM?

 

Molt sovint haurem sentit que cal perdonar per recuperar l’harmonia amb un mateix i amb la persona objecte del nostre enuig. Però un es pregunta com s’ha de fer? Perquè també hem sentit tantes i tantes vegades que ell o ella ja l’havia perdonat, però que la presència de la persona perdonada o bé el record de les situacions viscudes els posen a mil! Si has sentit aquests símptomes, vol dir que potser has intentat perdonar una situació o una persona, però que finalment no te n’has sortit. Solen succeir aquestes situacions quan passa el que jo en dic, “caminar de puntetes per la vida”. Et sona aquesta actitud? Quan tenim un conflicte amb algú, quasi sempre l’analitzem des d’una òptica totalment subjectiva. El més senzill és donar-li la culpa a l’altre de tots els fets i quedar-nos aparentment tranquils. El temps posa les coses al seu lloc i en qualsevol moment tornarà a manifestar-se el teu conflicte intern. Et proposo que siguis realista i vagis per feina per resoldre aquestes situacions. El primer pas a fer és permetre’t sentir totes les emocions de la vivència, o sigui sentir la ràbia, sentir l’odi, permetre’t expulsar tota la porqueria que portes dintre del moment que vas viure. A partir d’aquest moment quan has sentit tot això, estàs preparat o preparada per perdonar-te i/o perdonar l’altre. Mai s’haurà dit prou, que perdonar és un acte d’intel•ligència pel qui ho fa i alhora t’allibera per sempre de les cadenes. Èxit. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

QUE AQUEST ANY SIGUI MILLOR!

Així de rutinari surt de les nostres boques, “que l’any proper sigui millor que aquest”, i després afegim un somriure si el nostre interlocutor no ens interroga sobre el perquè del nostre desig. Si ens el pregunten, comencem a enumerar totes les dificultats que hem tingut durant l’any. Normalment ens quedem en aquesta etapa i quan arriba el final del mes de gener, potser mirem una mica enrere tot observant si alguna cosa o aspecte de la nostra vida ha canviat de fesomia. Alguns són més pacients i revisen la situació al cap de tres mesos, sis o dos anys… Normalment la situació no ha millorat. I si ho pensem amb una certa lògica, té molt de sentit que tot continuï igual. Solament podem tindre uns efectes diferents, si variem les causes! Així de senzill. Si vols collir raïm el millor que pots fer és plantar ceps i esperar el temps necessari per recollir els fruits. Això és el que cal fer i malauradament poques vegades estem disposats a passar dels desitjos a les accions. Us proposaré un mètode per fer petits canvis per millorar situacions. 1- Definim què és el que volem canviar. 2- Preguntem-nos si la nostra situació econòmica, mental, física o espiritual permet el canvi. 3- Si la resposta és afirmativa, decidim en quin temps volem aconseguir l’objectiu. 4- Trossegem el temps en etapes. 5- I ara ja no tenim excusa, hem de començar a caminar en la direcció correcta i treballar pel que volem. Molt d’èxit. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

ERA UN HOME PODERÓS!

Havia nascut en un barri benestant de la zona alta de Barcelona, tot el que coneixia respirava abundància i possessió. Ell feia tot el que sabia, evidentment si algú pidolava al seu carrer, com que ningú li havia mostrat aquella realitat, ell no s’hi fixava i era coherent amb les informacions que tenia. Cal aclarir que sempre per Nadal al porter de la finca li donava un “aguinaldo” i ho feia de bon grat, perquè era el que tocava, segons li havia explicat el seu pare. A l’entrar a la seva empresa una remor de talons llargs feien aquells sorolls elegants que el posaven a to. Una mirada interrogadora i sensual alhora, la recollia amb aquella naturalitat dissimulada que encobria la disbauxa de la nit passada amb la seva companyia. Toca treballar, es diu amb el pensament sens moure ni un mil•límetre la seva llengua. Què toca? Pregunta? Uf, això i prou! Perquè he quedat per dinar i tinc una reunió que si surt bé podrem reduir molts llocs de treball produint el mateix. Les pulsacions s’havien accelerat i ell ho notava. Al vespre a l’arribar a casa estava destrossat i sens sopar es va dutxar i se’n va anar a dormir. Pobre home, va quedar adormit en el mateix moment que el seu cap es va recolzar en el coixí. Un somni el va envair i el va transportar al món que vivia cada dia… Va quedar molt sorprès, perquè la seva consciència li va mostrar una part que desconeixia. Va quedar tan impressionat que ja no va voler despertar! Pobre! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

DEIXES FLUIR LA TEVA VIDA?

Poses pals, rocs, tanques o qualsevol altre obstacle, o bé deixes que les aigües de la teva vida flueixin com a llei espiritual que són? Les coses, les persones, l’abundància, la felicitat solament poden fluir a la nostra vida si els fem espai. Què vull dir? Parapetem tant les vivències, les emocions, les relacions, que qualsevol cosa nova que vulgui arribar i fluir a la nostra vida no troba l’espai suficient per sedimentar i fa sortir de mare el riu emocional que ens acompanya. En aquest punt i un cop has detectat que la situació que no et deixa gaudir de la vida cal atribuir-la al teu comportament controlador, has de començar a créixer com a persona. Primer caldrà que comprenguis que una persona que necessita control continu sobre totes les coses que li passen, és probable que sigui una persona mancada de confiança en ella i en la vida. I darrere de la manca de confiança com molt bé saps s’amaga “LA POR”. Aquesta emoció és la responsable principal de l’estat de rigidesa i empresonament que sentim, quan volem iniciar un canvi. Si vols una nova feina que et faci sentir millor…”fes-li espai”, si vols que els teus fills t’estimin més…”dóna’ls espai”, si vols que els teus ingressos augmentin…”dóna’ls espai”, si vols una nova parella que t’estimi i et respecti…”dóna-li espai”, si vols un planeta més habitable…”dóna’t espai” i, així, tot el que vulguis… Confia plenament en tu. Prova-ho, el contrari ja ho coneixes! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

NO PODEM CONTROLAR TOTS ELS TEMPS!

Cal aprendre unes quantes coses senzilles de la vida per no enrabiar-se contínuament i viure malhumorat i trist per la incomprensió dels esdeveniments de cada dia. Hi ha unes lleis de l’existència humana i del planeta que nosaltres no podem governar per més que insistim. Que faci més calor o fred del que està fent en aquest moment, no està a les nostres mans. Que claregi una hora abans solament és possible si varies de latitud. Pots esforçar-te el que vulguis, perquè surti un rovelló al lloc que vols, fins ara em sembla que no ha estat possible aconseguir-ho. Prova-ho, però un cirerer no florirà dues vegades a la mateixa primavera. La neu solament es fon quan l’escalfor supera la seva fredor. Si serres el tronc d’un arbre, podràs veure els anys que té, és impossible que creixi amb un temps inferior, etc. Aquests fets ens haurien de portar a prendre consciència que nosaltres no podem controlar els temps de la natura ni els ritmes del planeta… Potser és que no ens toca aquesta tasca? Sobre el que sí tenim poder, és sobre la nostra ment, per ocupar-nos d’allò que ens pot fer més feliços, però sembla que aquesta tasca bàsica és la que volem ignorar i ens situem amb la crítica i la lluita de totes les coses sobre les quals no tenim el poder. Si desitges un canvi a la teva vida, el primer pas a fer és definir-lo bé, després creure que és possible, a continuació situar-lo en un temps factible i finalment ser pacient! Apodera’t! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

LA INCERTESA ÉS PROGRÉS!

Que la incertesa és un camí de progrés, jo ho crec fermament, encara que de sobte pot semblar contradictori, sobretot per la forma que ens han educat. La dinàmica de la vida ens porta a caminar per les mateixes voreres cada dia, cultivem les mateixes amistats, si en tenim, fem els plats escaients que ja coneixem, mirem els programes de la “tele” que tenim per costum, i fem sexe el dia que toca amb qui toca i al lloc que toca. Com podeu intuir, si us sentiu identificats amb alguns dels comportaments descrits, podeu concloure sota el meu punt de vista, que una vida excessivament creativa no la porteu, oi? Per què actuem d’aquesta manera? Quasi sempre, perquè busquem seguretats i no ens agrada explorar nous camins que comportin el risc de perdre’ns en el trajecte. Perquè el que és conegut comporta esforçar-se menys, perquè el que hem fet moltes vegades passa a formar part de les rutines de l’inconscient i ho fem mecànicament. Quan estàs preparat/ada per viure amb incerteses? Quan les pors han desaparegut de la teva vida! A partir d’aquest moment agafes les regnes de la teva vida i circules pels camins que vols per desconeguts que siguin, ja que confies en tu i estàs absent de pors irracionals que et bloquegen i t’immobilitzen. És fantàstic degustar aquest nou estat, perquè et fa sentir bé amb tu i amb tots els que t’envolten. Bé doncs, si vols et pots posar a treballar ara. Ho vols? Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

VIUS O SOBREVIUS?

És tan diferent encara que fàcilment ho confonguem… De fet, tinc la sospita bastant comprovada que hi ha moltes persones que sobreviuen durant tota la seva vida i si els ho preguntes possiblement et diran que tenen una vida normal. Si entenem que sobreviure és el fet de romandre viu després d’una acció destructora, ens pot donar alguna pista sobre l’anormalitat del que anomenem normal. He sentit moltes vegades: “No sé què em passa? Però no estic bé”, però tristament l’anàlisi es queda aquí. Tots nosaltres hem tingut moments difícils a la nostra vida, que inevitablement ens aboquen a prendre una de les dues solucions, la bona és entendre i resoldre la nova situació i el nou repte que se’ns planteja. La que hauríem de desestimar és la que la nostra ment ens fa creure, per mandra, que no n’ hi ha per a tant i que el que ens succeeix és del tot normal. Moltes vegades, aquest és el punt de partida de molts problemes, frustracions, angoixes i ofecs que et fan “sobreviure” però que t’aparten definitivament de l’alegria de viure i et fan presoner d’una vida monòtona, trista, avorrida i sense objectius. No t’enganyis, “el pensament és creatiu” i per tant si ho creus, en aquest precís moment agafes la responsabilitat i el poder de la teva vida, convertint-te amb l’artífex de la situació present i amb la capacitat per canviar tot allò que no t’agrada. Deixa de sobreviure… Tu pots si ho vols fer. Ànims, tot està per escriure. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

LA TEVA AUTOESTIMA, QUÈ?

Ja entenc que pot haver-hi molta confusió, perquè se n’ha parlat tant i tant… Molts de nosaltres hem observat aquells personatges fanfarrons que confonen l’ego, i l’autoestima, i que es dediquen a fondre el seu interlocutor amb la seva arrogància, prepotència i mala educació. D’altres són més fins i persegueixen la mateixa finalitat, però ho vesteixen del perfum, del llustre i l’embolcall necessari perquè, aquell que no matisa, se senti petit i caigui a la seva xarxa. Després tenim un altre grup que són els prudents, els que “no mereixen” aquells que es veuen incapaços, moltes vegades, de manifestar la seva opinió, perquè els sembla que no són prou bons per tindre’n, i que la dels altres sempre és més valuosa que la seva. De fet el dia que parlen acaben sentint-se culpables d’haver-ho fet. En aquest grup també s’observa una manca d’atenció i de delicadesa cap a la seva persona. Sempre estan disposats a ajudar tothom, per poder-se sentir millor, i els dispendis econòmics que fan, també són quasi sempre per als altres i rarament es tenen una atenció per a ells. Si t’identifiques dintre d’algun d’aquests grups, ja pots començar a pensar que la teva “autoestima” necessita reforçar-se. Una persona amb una bona autoestima és aquella que té una bona opinió d’ell mateix, que es respecta i que respecta els altres, i que és incapaç de fer-se autosabotatge per complaure els altres. ESTIMA’T, és una bona inversió. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

COM ENS RELACIONEM AMB ELS MÉS GRANS?

Penso que ens convindrien algunes instruccions sobre com relacionar-nos amb les persones grans i el paper que juguen en una societat madura. Més que res per evitar veure aquests avis que corren desesperats cada matí per arribar a l’hora a deixar els seus néts i que no poden amb el seu cos ni amb la seva ànima. Hauríem de prendre consciència que una societat avançada, entre d’altres coses, seria la que respectés incondicionalment les persones, la natura, els animals i tots els sistemes pacífics de creences. Si passa això ja ens podem començar a felicitar com a poble. Sé que estem en una societat molt competitiva que ens porta a córrer contínuament sense parar, per arribar moltes vegades enlloc! Però la reflexió que plantejo és: tenim molt assumit que als infants i adolescents els podem demanar esforços físics perquè els seus cossos estan preparats per fer-los i no se’ns acut demanar-los que resolguin temes intel•lectuals pels quals no estan preparats. Crec sincerament que procedim d’una forma molt diferent amb la gent gran. Observo que poques vegades som capaços d’aprofitar el coneixement de la vida que ens poden aportar i no tenim cap pudor de demanar-los que físicament és comportin com a gent jove amb l’energia vital per tombar qualsevol dificultat que es presenti. No voldria fer moralisme, però potser valdria la pena revisar-ho? Aquí ho deixo. Una abraçada. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

SOM? O ETS, DEPREDADOR?

Què entenem per depredador? Segons el diccionari: Consisteix en la “caça i mort” que pateixen alguns individus d’algunes espècies (presa), per part d’altres que se’ls mengen, anomenats depredadors o enemics naturals. Et recorda alguna situació que vius? A mi sí! Potser no ens maten, perquè no està ben vist, però a tots ens han caçat infinitat de vegades i pretenen menjar-nos l’espai vital perquè quedem presoners del seu estratagema. Si no prens consciència d’aquesta situació et converteixes en un exemplar únic per ser devorat. De què parlo? Dels poders fàctics que manipulen les realitats, perquè estiguem entretinguts. Dels que et donen diners fàcilment mostrant-se com anyells i es converteixen en llops quan no els els pots retornar en el termini. De la teva exparella que rabiosa per la nova situació, està fent contínuament xantatge emocional als fills d’ambdós. Del teu o teva cap, que et mira com un objecte sexual i et devora quan no atens les seves demandes. Dels pares, les tietes i els avis… que abusen del rol de desvalguts per fer-te esclau al seu costat. I dels fills que manipulen les febleses dels pares i els neguen poder ser autosuficients… “Qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra!” Amiga, amic, tu ets l’artífex de la teva vida, cuida’t, respecta’t i fes-te respectar per allunyar-te per sempre més dels “depredadors”. Fes silenci a la teva vida per observar-la! Un bon discerniment! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

LA VIDA ET PARLA, APRÈN A ENTENDRE-LA!

Quantes vegades la vida dóna un gir inesperat i comencem a rondinar, a creure que la “mala sort” de nou ens visita i automàticament encadenem tota una sèrie de decisions que en un altre moment veurem amb claredat que vàrem errar? T’ha passat algunes vegades? Moltes? A mi també! És normal que succeeixi, perquè nosaltres tracem un pla i solament preveiem aquella forma de portar-lo a terme, mentre que la “vida” el “nostre jo superior” o el “pla diví”… té altres alternatives que ens poden ser més útils pel nostre creixement. I com sé jo que quan les coses no surten com les he previst, no és a causa de la meva “mala sort”? Aquesta reflexió et portarà al desllorigador final. Observar la vida, entendre el que et diu, forma part de l’aprenentatge de viure. Quan comencem a caminar caiem moltes vegades, però instintivament ens tornem a alçar i arriba un moment que despertem a l’alegria d’aguantar-nos tots sols; si els dubtes i les pors haguessin estat presents, avui possiblement encara no caminaríem. Passa el mateix en el nostre dia a dia, hem d’apartar els dubtes i confiar en nosaltres i en la nostra intuïció, així donarem un senyal inequívoc a l’univers que l’entenem i que estem amatents, al llenguatge que utilitza per guiar-nos cap al lloc que serà millor pel nostre progrés i creixement. Això és el que penso i intento practicar. Potser et semblarà una mica “esotèric”, però funciona. Prova-ho. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

I ESTIMAR QUÈ ÉS?

Qui et va explicar què era estimar? Ho recordes? Potser ningú? Potser un amic o bé una amiga? Potser algun representant d’alguna religió? A l’escola? Amb alguna trobada de meditació? Algun hippy? Podria ser que ningú t’hagués parlat mai de què és estimar! Així estàs avui, aquí i ara. Fixa’t que senzill “estimar” però estimar a qui? Estimar què? Estimar com? Ja veus que no és tan fàcil definir-ho. Estimar una professió, és aquell plaer que sents per totes les accions que fas al voltant d’allò que omple la teva vida professional; si no sens plaer és que no l’estimes i el millor que pots fer és canviar d’ofici. Estimar la natura comporta sentir un respecte molt gran per tot el que envolta el nostre medi, representa col•laborar en la preservació de tot allò que ha estat creat per gaudir tothom que vulgui; si no sents res per la natura, potser hauràs d’iniciar algun diàleg amb les formigues que t’aportaran tendresa i sensibilitat, si ho vols fer! Estimar aquest noi o aquesta noia, és sentir-te còmplice en la vida de l’altre, és sentir-te el complement d’ell o d’ella, és experimentar aquella empatia que et provoca que el cor se t’acceleri per la seva presència o pel record d’aquell moment, és emocionar-te per allò que els dos intuïu i que encara no s’ha manifestat… L’amor és experimentar el deliri d’allò inexplicat, l’amor ho cura tot. Si no sents això amb la persona que comparteixes la vida, el millor que pots fer és aprendre. Visca l’amor. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

EM PUC ENAMORAR? I CONTINUAR…

Si estàs bé emocionalment, sí! En cas contrari és millor que et prenguis el temps necessari per resoldre unes quantes coses que en cas de no fer-ho condicionaran la resta de la teva vida. M’explicaré, quan busques o bé trobes un nou company o companya per compartir una part de la teva vida, has d’estar preparat per no sofrir ni fer sofrir a l’altra. Tristament ens han ensenyat moltes coses que no ens seran útils per a res en tota la nostra vida i han obviat incidir sobre coses tan important com són per exemple, com ens hem de relacionar dintre d’una societat que hem de compartir de forma civilitzada, tolerant i democràtica. Els educadors han oblidat que aquest planeta es nodreix d’éssers humans que naixem a partir d’una relació sexual, sigui amorosa o no! I per tant seria molt important instruir en el moment adequat en coneixements suficients perquè sapiguem què representa el procés de creació d’un nou resident. I aprofitant que som bastants que ens movem per aquí, també algú s’hauria de preocupar per instruir-nos com ens hem de comunicar correctament. També seria bo que fessis una reflexió sobre tot allò que no t’agrada de la teva forma de ser i que busquessis eines per afrontar aquests temes en la teva futura relació. Segurament que hi ha més coses, però agafa aquestes com una pinzellada. Si tens respostes a les qüestions exposades, no crec que corris cap risc d’enamorar-te i continuar… Felicitats. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

COM VA LA TEVA RESPIRACIÓ?

Em falta aire! No sé què em passa, per què no puc respirar? Si tot el que m’envolta és oxigen, què m’impedeix que el meu aparell respiratori faci la funció per a la qual va ser creat? Quantes preguntes que queden sense resposta si no ets capaç d’entendre què provoca aquest ofec! Te’n puc dir algunes… Fins que vas arribar als vuit anys, et varen dir aproximadament cent mil vegades que “no” a algun desig que vares expressar. Pots imaginar que darrere de cada “no” hi va haver una frustració que va alterar el teu sistema nerviós i el teu aparell respiratori. Saps que quan et contrarien prems els llavis inconscientment i t’empasses l’aire? Cada vegada que fas aquesta acció reprimeixes l’entrada d’aire als teus pulmons i sense adonar-te’n vas perdent capacitat respiratòria i per això deus haver observat que en alguns moments necessites donar entrada a una quantitat extra d’aire, perquè tens la sensació que t’estàs ofegant. Al llarg dels anys si no aprens la forma de resoldre els conflictes diaris que puguis trobar-te, la capacitat respiratòria anirà minvant i la teva salut és debilitarà, i tu és possible que ho acceptis com una cosa natural, però no t’enganyis, perquè de natural no en té res! Et proposo un camí per cuidar la teva salut. Davant de qualsevol problema o dificultat, mira-te’l de cara, pren una respiració profunda, i si cal tres, i després confia i resol-ho; si ho fas, no se’t tallarà més la respiració. Practica. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

AQUÍ NO TENIM WI-FI!

T’ho pots imaginar? Aquest cartell penjava d’un establiment en el qual vaig sopar l’altre dia. Em va semblar fabulós! I tenia un altre afegitó: “podeu parlar”, encara més bonic i interessant. T’espanta la idea? Entén-me no vull dir estar en un lloc que no tingui Wi-Fi, sinó que puguis parlar. Tinc la impressió que cada vegada ens resulta més fàcil, interessant, seductor o modern, parlar-nos teclejant el mòbil que mirar-nos als ulls i utilitzar la paraula com a vehicle de transmissió de coneixement, d’informació o de seducció. Tinc l’esperança que aquesta actitud respongui a un “virus” al qual encara no hem trobat la medicació adequada, perquè ens espongi els temps d’estar penjats del Wi-Fi. Per què no fas l’esforç de mirar-lo/la a la cara i veuràs que no té cara d’emoticona sinó que és un rostre de veritat que somriu quan rep un missatge que li agrada, que mou la cella quan allò que li acabes d’anunciar no l’acaba de convèncer, que els seus llavis i els seus pòmuls s’enrogeixen per aquestes manifestacions libidinoses que li acabes de comunicar… Què, com va? Millor? Deixes el mòbil una estona? Pobre ja mereix un descans, perquè fa molts anys que no el deixes descansar, i els teus dits també perquè, si t’hi fixes, ja en tens algun que s’ha deformat de tant teclejar. Encara que estiguis sol, viatjant, o descansant, seria bo per la teva pròpia higiene mental, que et donessis pauses i com una parella infidel li fessis el salt, al teu mòbil! Èxit. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

SORTIR DEL LLOC ON ETS!

Et proposaré un camí de 10 passes per sortir del lloc que no t’agrada. Cal ser valent/a i creure en un mateix i deixar-se de determinismes i fatalismes i de la bona sort i de la mala sort. Va, agafa les regnes de la teva vida i deixa de culpar-te i culpar el món de la teva situació. No cal que te les creguis a priori, et demano, senzillament, que intentis posar-les en pràctica. Pas 1 – Accepta la teva realitat sigui la que sigui, sense criticar-te. Pas 2 – Decideix si vols variar la teva realitat present i amb quin temps. Un any et sembla bé? Menys temps potser et portarà a una situació d’estrès! Pas 3 – Defineix quin camí agafes per fer el canvi, continues al lloc on ets o bé varies de residència, de treball d’amics o bé de parella? Pas 4 – Posa’t en acció i dirigeix les passes cap a la nova realitat. Pas 5 – Cultiva la confiança, creu-te que el camí triat és el correcte. Aparta la por que et paralitza. Pas 6 – No defalleixis en les primeres dificultats, posa voluntat incondicional en el teu quefer diari. Pas 7 – Visualitza, des de la serenitat i la pau, com el teu projecte es realitza en el temps i omple’l de llum. Pas 8 – Confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa i després confia i treballa. Pas 9 – Viu la realitat que estàs construint com si ja hagués arribat a la teva vida. Pas 10 – Dóna gràcies a l’Univers, perquè t’ha concedit la teva petició. Ets l’artífex de la teva vida i de la teva història. No et fallis. Èxit! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

CRISI, CRISI I CRISI!

Crisi interna? O bé crisi externa? Què ens afecta més? Les entenem i sabem analitzar? Estem parlant del mateix o són dues coses diferents? Com vius aquest moment, si malauradament estàs en el grup dels que la sofreixen? I tu que ets a l’altre cantó, què has de fer per no veure i ignorar la situació actual? Millor que no formis part del grup dels que han provocat aquestes situacions, perquè realment series mereixedor de compassió. M’agradaria parlar del primer grup, que sofreix les conseqüències d’aquesta crisi ferotge i que els porta en carrerons sense sortida aparent, que ofeguen, i provoquen molt de sofriment i desencís per viure. Ja entenc que si formes part d’aquest grup possiblement ara el que menys de gust et ve, és que algú et sermonegi i no resolgui res del que et preocupa de forma immediata. Entendré que m’engeguis a pastar fang i que abandonis la lectura, és totalment comprensible, però si ets dels tossuts que encara continues llegint, permet-me apuntar-te una cosa bàsica per sortir de situacions complicades. El primer que cal que entenguis, és que qualsevol transformació la pots fer exclusivament des del teu interior, no cal buscar solucions ni excuses a l’exterior perquè si ho fas no resoldràs la teva crisi. L’altra cosa a valorar és el nivell de confiança “absència de por” que estiguis disposat o disposada a assumir. I després confia i treballa, confia i treballa, confia i treballa… Jo confio en tu! Adéu.

Segueix-me a :                               LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

NO SÉ QUÈ EM PASSA!

Aparentment estaves bé, tranquil•la i de cop i volta, un estat de confusió, de nerviosisme, d’ofec, d’inseguretat i de por, ha envaït tot el teu ser i no saps com reaccionar i no saps el perquè arriba aquesta situació a la teva vida en aquest moment. Ho has experimentat alguna vegada? Que desagradable és sofrir-ho! Poden ser diferents causes les que et facin experimentar aquests moments. Tractaré d’explicar-te’n algunes. Si per exemple has experimentat en el passat alguna situació desagradable amb algú que en aquest moment recordes… et pot dur a aquesta situació. La manca de confiança sobre un esdeveniment que no es materialitza, també et pot portar aquí. Un somni que no saps processar per discernir el que et diu. La incomprensió de la teva parella per un objectiu que no compartiu. Sentir-te sol/sola, és una altra possibilitat. La manca de recursos materials per fer front a situacions econòmiques complicades, porta inevitablement a aquests estats mentals alterats. I què podem fer en aquestes situacions? Diverses coses, però te n‘explicaré una que funciona i si vols la pots experimentar si et trobes en alguna d’aquestes situacions. 1 – Observa què ha succeït pocs moments abans de la teva alteració. 2 – Seu tranquil•lament i pren tres respiracions profundes. 3 – Visualitza que amb 24 hores la situació s’ha resolt. 4 – Continua respirant, afirmant-te que “confies plenament amb tu”. Deixa passar el temps… Adéu.

  Segueix-me a :                               LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

L’HOME EQUÀNIME!

Llegint un conte hindú sobre l’home equànime vaig entendre moltes coses de la vida i de com ens la compliquem. Pels qui no el coneguin, va d’un home vidu amb un fill que malgrat que li passen coses, aparentment, bones i dolentes a la vida, ell no s’immuta i continua el seu camí i la gent que l’observa descobreix al llarg del temps que les coses que en un moment li passaven i que semblaven negatives resulten jugar al seu favor i, per tant, són efectes positius de les causes anteriors. Defineix el diccionari com a persona equànime: “Que és sempre persona equilibrada, d’ànim serè i just en tots els casos i envers tothom”. Podem dir aleshores que qui té una actitud equànime és una persona amb moltes possibilitats per gaudir de la vida i ser feliç. Possiblement un exemple podria il•lustrar millor la idea que vull introduir. Sabem que s’estan passant uns moments difícils en l’àmbit econòmic, social i familiar, però malgrat les dificultats, jo estic convençut que algunes situacions es poden resoldre i capgirar veient oportunitats de canvi allà on aparentment semblaria que la vida se’ns gira d’esquena. Per què no intentes provar-ho? A la propera dificultat o pertorbació del dia a dia, que sempre és semblant, perquè ja el coneixes, en comptes de rebotar-t’hi, actua com una persona equànime i observa què t’està passant, què pots aprendre de la nova situació i quines passes pots fer, perquè la nova situació jugui al teu favor. Èxit. Adéu.

                                   Segueix-me a :                               LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

EL PASSAT ENS EMPRESONA!

Notava internament que no estava còmoda amb ella mateixa, volia sentir-se lliure i no ho aconseguia. Va crear-se una estratègia interna per cercar més pau. Proclamava als quatre vents que era lliure i sempre que podia donava consells, perquè la gent, que havia ensopegat, trobés una sortida als seus conflictes interns. Curiosament els que amb tantes ganes havien rebut la seva ajuda tornaven una i altra vegada a sol•licitar-la en petites variables sobre la mateixa qüestió pendent de resoldre. Ella no es cansava i treia recursos contínuament per intentar ajudar; malgrat l’esforç no ho aconseguia. A poc a poc la gent es va anar distanciant, perquè ja no confiaven en ella. Això la va fer entristir molt, fins al punt que passava setmanes senceres sense parlar amb ningú. Va caure en una gran depressió! Després de més de tres anys de soledat i d’intentar trobar remei al seu mal, va decidir retirar-se un temps. Intentava buscar el desllorigador per entendre el perquè amb tant coneixement que tenia  no podia transmetre’l per guarir la gent. Estava estirada sobre l’herba al costat del paller de la masia on s’hostatjava contemplant una formiga que transportava una fulla tan gran que no podia, dues més s’hi van afegir i també l’arrossegaven. Va xisclar! “Se li havia fet la llum”. Les formigues van actuar, no eren presoneres de les experiències del passat, van actuar i prou. Va retornar a la ciutat, ara ajuda i és feliç. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT               clica newsletter