ETS UNA JOIA O ETS QUINCALLA?

La resposta que et donis a aquesta pregunta, determinarà que el teu estat actual sigui molt diferent i serà un mesurador important  de la teva autoestima i de la teva salut mental. Tots, sense excepció, som molt sensibles i influenciables a l’opinió dels altres. Davant d’aquest fet, cal afrontar-lo des de l’òptica de l’observació i correcció, si cal, del retret, avís o suggeriment per millorar el que sigui possible en nosaltres. Fins aquí correcte; però si nosaltres sempre donem veracitat a l’opinió dels altres, vol dir que som, i em sap greu ser tan contundent, mentalment dèbils i ens considerem poc valuosos, i d’aquesta manera caiem en el parany de creure’ns també allò que solament és percepció de l’altre i aleshores passem a ser quincalla en fraccions de segon. Hi ha qui mai accepta les observacions dels altres, perquè el seu ego no li ho permet, i aquí acabarem tenint un problema de solitud i aïllament. Sé que, en general, no és senzill per l’educació que hem rebut considerar-nos unes persones valuoses… Però t’asseguro que en el precís moment que la societat, els fills, la parella o els amics et diguin “cul de got” i ho creguis cegament… estàs acabat/ada. De la reflexió que plantejo, penja el pensament que per viure en aquest planeta cal desenvolupar un algoritme que ens faci forts i ens apoderi davant les opinions dels altres, potser innocents, però que tant de dolor poden causar a les nostres vides si no sabem com rebutjar-les. Apa, a posar fil a l’agulla! Adeu!

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUAN POTS DIR QUE ETS LLIURE?

Tots ens hem trobat amb aquell noi/a que proclama als quatre vents i sobretot quan està presoner/a de situacions incòmodes i estressants: ”Soc lliure”, i en aquest moment caldria tindre la serenor i fredor suficient per entendre si és que és lliure o bé té la necessitat de ser-ho. Ser lliure representa fins i tot que no calgui proclamar que ho ets. Tristament quan vàrem néixer no ens van donar el llibre d’instruccions per caminar i créixer en aquest planeta; i és l’objectiu quasi exclusiu per aquells que ho vulguin creure. Què passa? Que ens manca l’algoritme per fer les coses correctes amb el “timing” precís per sentir-nos bé i poder ser feliços. Aleshores el que fem és pintar i disfressar la nostra incòmoda situació, construint una cuirassa de protecció per sobreviure com podem, fins que arriba un moment que la pressió interna és tan gran, la sents al centre del teu ventre, que explotes i potser és quan et veus amb la necessitat de proclamar que ets lliure i estàs bé! No t’enganyis, però, la cuirassa et protegeix un espai de temps molt curt, comparat amb tota una vida. Per tant, crec que ja intuïu que el camí és aprendre a viure cada dia, estimant-nos, acceptant-nos i respectant-nos. Amb els que t’acompanyen en aquest viatge, que aparentment són els que provoquen les des-harmonies, el millor que podem fer, és perdonar-los i alliberar-los per no ser com nosaltres hauríem volgut que fossin i quedar-nos en Pau. Prova-ho, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter