DE QUI ÉS L’ESPAI QUE TREPITGES?

Si arribo a un camp de futbol i em molesten els crits i el soroll que hi ha, possiblement m’he equivocat de destinació, i potser volia anar a una biblioteca on tot fos pau i silenci? A l’hora de triar destinació, cal tindre clar què n’esperem! De fet si tries futbol, saps perfectament que hi hauran crits i opinions enfrontades entre dos punts de vista diferents i que l’espai serà de les dues aficions. En aquesta situació no hi ha res d’estrany, tothom hi participa. I si tries anar al cinema i de sobte el brètol de torn al mig de la pel·lícula es posa a parlar amb la seva companya o company, et sembla la mateixa situació que el futbol? No, oi? Perquè l’espai és de tots els que volen veure la pel·lícula i està fora de lloc no guardar silenci. Prendre consciència d’on ets i a qui pertany l’espai que trepitges ens pot evitar problemes amb “l’altre”. Una cosa que observo i que veig que molesta a tothom, ho manifesti o no, i que succeeix amb una certa freqüència, és entrar en un espai reduït i trobar aquell que està cridant al proveïdor, perquè no li ha portat els totxos, encavalcant-se amb la nena que crida mentre el seu pare està pendent del mòbil i la música estrident de la senyora que mira el vídeo del seu net que acaba de rebre. Tot són coses normals, però crec que hauríem de ser conscients que l’espai de tots no ens pertany en exclusiva. Apa, ja l’he dita! Si aprenem a respectar els territoris viurem millor i ens evitarem alguna bronca. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

HAS EXPERIMENTAT LA SOLEDAT?

Uf! Que trist aquell moment en què et sents sol i que creus que res té solució, que ningú t’estima, que no tens cap objectiu immediat i que és imparable que totes les coses negatives, que tems, arribin a la teva vida de forma irremeiable. La realitat és que quan et sents sol generes una energia que la retroalimenta i fa que aquesta es manifesti, en cada segon que acumules, amb més i més força. De fet no cal estar sol per notar la soledat, pots tindre amics, pots tindre parella, pots tindre família… fills… i sentir que estàs sol/a. La soledat s’instal·la en la nostra ment quan estem orfes d’objectius, quan manca aquella espurna emocionant per la vida, quan la nostra ment resta absent de pensaments. QUAN RENUNCIEM A ESTIMAR-NOS! Recordo un viatge que feia al Brasil amb uns amics i un d’ells estava trist per una situació difícil que travessava i en un moment de debilitat em va dir: “Estic sol!”. A mi em va sortir del fons de l’ànima dir-li: “Burro, et tens a tu”. La seva mirada va ser una barreja de ràbia, desconcert, odi, vertigen… Pocs dies després, quan va poder comunicar-se, innocentment, començava a entendre la meva resposta. Jo crec que la clau per no sentir-nos mai sols, és reconèixer que cada un de nosaltres som una entitat que necessita ser “estimada, acceptada i respectada” per nosaltres mateixos, de forma incondicional i eterna. Deixa de criticar-te, mira’t amb estimació… Ho proves? Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter