ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA!

Últimament hi ha un fenomen que observo amb cert interès i potser preocupació. M’adono que a mesura que es van posant anys i sobretot a partir d’una certa edat o situació familiar l’“anormalitat” és “estar bé”. Que no et faci mal res, que les analítiques cada any surtin correctes, que no calgui tindre una agenda plena de proves i d’especialistes de la salut que et guiïn i curin contínuament, la veritat és que sembla una mica avorrit ja que manquen temes de converses i d’altres coses. Fixa’t bé què fan els nens quan reclamen l’atenció perquè ningú els fa cas… s’emmurrien, baixen el cap, es comencen a tocar els ulls, la cama el dit o la llengua i a prémer els llavis fins que algú els pregunta: Què et passa? Em fa mal aquí! I tot seguit es posen a plorar. És real el que diu? Li fa mal? En molts casos possiblement no, però és el mecanisme per reclamar l’atenció de l’adult. Sé que no es pot generalitzar i que ningú s’enfadi d’entrada, però podríem pensar que possiblement un bon feix de malalties de la gent “una mica gran”, són reals? O el que estan amagant i reclamant subtilment i inconscientment és que se’ls tingui en compte, se’ls cuidi i se’ls estimi? Crec que val la pena mirar l’entorn que tenim i prendre consciència del que podem fer, perquè els altres per reclamar la nostra atenció no es vegin forçats a ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA. Va, actua! Que potser et sorprens i ajudes a sanar els altres. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s