És cert que no ens van donar cap llibre d’instruccions sobre com exercir de pares, però això no justifica que ens escudem en aquesta manca d’informació per no cultivar-nos amb el noble ofici d’educar. Quan observo el món, tinc la sensació que hi ha una voluntat exagerada de fer-ho bé, amb els fills, fins a l’extrem de sobreprotegir-los tant que els fem dèbils, en un món cada vegada més competitiu i poc amable. Jo sóc de l’opinió que cal tindre clar que l’escola compleix una funció instructiva i una part d’educació, però que el mirall en qui es miraran conscientment i inconscientment els fills per formar-se i enfrontar-se al món seran els pares en les seves formes, actituds i comportaments. Si dones validesa a aquesta opinió, tindràs la necessitat de responsabilitzar-te com a pare/mare i faràs servir el sentit comú per les coses que no en tinguis coneixement o bé buscaràs el coneixement on el tinguin. Crec fermament que en educació i creixement personal, s’ha de ser estratega per aconseguir allò que amb tanta claredat tu veus què has de fer. Per tant, cal anar al costat dels fills, alumnes o clients. Voler anar al davant o al darrere, provoca en l’altre, indecisió, dependència i inseguretat. Ja veus que educar no té res de senzill, però el dia que veus els resultats de les teves habilitats i voluntats, agraeixes el temps invertit i et sents recompensat/ada. Bé, doncs, potser cal posar-se a la  feina des d’aquest mateix moment! Èxit. Adéu.

CLICA >>>