Que fantàstic poder-ho dir! Hi ha tantes persones soles que malviuen, sense ser-ne conscients, i es conformen amb els béns materials solament… Constato que quan més avancem com a societat, amb les facilitats que tenim per intercomunicar-nos, amb les possibilitats que ens obren les xarxes socials, més distància observo entre les persones. És com si haguéssim rebut una instrucció còsmica que el món ha de funcionar de forma virtual! Ho has observat? Estem plens d’amics que mai hem vist en persona. Parlem de persones que imaginem que són de carn i ossos i que tenen un rostre determinat, però potser solament és un miratge o una falòrnia que amaga intencions diferents de les que pensem. Perdoneu-me ser una mica antic, però a mi m’agrada mirar, parlar, tocar, riure, plorar, abraçar, passejar i sentir l’energia del que tinc al costat i aquestes emocions solament les puc experimentar quan estic amb algú que gaudeix de les mateixes coses que jo. Potser aquí rauen les primeres sensacions d’una amistat que es va formant. Per què sóc amic d’aquest/a? És una bona pregunta que cal fer-se de tant en tant perquè la vida és dinàmica i les respostes s’esgoten i cal formular-se noves preguntes! Quan tens un veritable amic o amiga ho notes perquè el camp àuric, visible per pocs però perceptible per quasi tothom, s’expandeix de tal manera que provoca un benestar fantàstic. Si no el perceps, no és un amic! Adéu.
Ramon Puiggròs Cardona
CONSULTOR DE PENSAMENT CREATIU I TERAPEUTA DE RESPIRACIÓ
