Una de les característiques importants que ens podem regalar per viure una bona vida es fonamenta en la capacitat que tinguem de gaudir-la a cavall de dues accions bàsiques: l’activitat i la pausa. L’activitat contínua ens abocarà inevitablement al distrès (estrès que perjudica la persona) i practicar la pausa contínuament ens durà a una situació de desencís per la vida i a l’estació final, entrar en una depressió. Per tant, ens caldrà fer un reciclatge urgent de la gestió que fem del nostre temps si volem tenir una vida millor. Sembla que hi ha una tendència natural en algunes persones a tirar terra sobre els esdeveniments desagradables que succeeixen al seu entorn, adoptant una actitud de silenci, per no pertorbar la “pau”, diuen (i es queden en pausa períodes llargs), i d’altra banda els que en les mateixes situacions opten per l’explosió incontrolada de les emocions provocant un caos i col·lapse total (activitat contínua i desmesurada). Uns tercers utilitzen l’anomena’t “terme mitjà” que a mi em provoca una mica d’urticària perquè és entrar en uns equilibris irracionals que ens portaran a controlar contínuament si manca activitat o bé pausa. Com podeu veure no és senzill però mereix una reflexió per millorar la qualitat de vida. Molts dels conflictes personals es gesten en el si de la parella i cal entendre que és normal enfadar-se i també reconciliar-se. El que perjudica és el temps entre les dues accions. Ànims, practiqueu. Adéu.
Ramon Puiggròs Cardona
CONSULTOR DE PENSAMENT CREATIU I TERAPEUTA DE RESPIRACIÓ
