El que fa anys no s’entenia o es consideraven coneixements banals o supersticions, avui una part de la ciència ha demostrat que és real i que moltes de les malalties que desenvolupem van precedides d’esdeveniments traumàtics que hem patit. El Dr. Hamer el 1981 va presentar-ho com a tesi post- doctoral a la Universitat de Tübingen, Alemanya. Però ja sobre el 1900, William Osler, metge polifacètic canadenc, postulava que els òrgans ploren les llàgrimes que els ulls no poden vessar. Aquí és on volia arribar perquè he sentit tantes i tantes vegades: “És que no puc plorar… És que tinc com un nus a l’estómac… És que no ploro perquè no m’està permès”, etc. Quan reprimim aquest sentiment per la mala informació rebuda sobre la gestió de les emocions estem aplanant el camí perquè un problema de salut entri a la nostra vida. Viure bé, amb bona salut, de forma alegre i creativa, comporta un exercici de coneixement i creixement per part nostra. Però malauradament sempre tenim l’excusa de deixar per a demà allò que tant ens interessa fer avui i, és clar, aquest demà no arriba mai perquè qui proclama com a bandera el demà mai està instal·lat en el present. Si et sents identificat/da amb alguna d’aquestes pautes de comportament, t’encoratjo a buscar solucions mitjançant la lectura, l’assistència a seminaris de creixement personal o per mitjà d’una teràpia que t’allunyi del sofriment. Fins a una altra. Èxit. Adéu.
Ramon Puiggròs Cardona
CONSULTOR DE PENSAMENT CREATIU I TERAPEUTA DE RESPIRACIÓ
Ramon Puiggròs Cardona 