Que difícil resulta entendre com ens perjudica aquesta situació tan còmoda per a molts de nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans daltabaixos ja que no comporta cap canvi arriscat a la nostra vida, i en què ho filtrem tot sota el prisma de la comoditat i el confort, i no ens comporta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen algunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és segur i no ens demana assumir cap risc per continuar vivint una vida monòtona, avorrida, i que algunes vegades et portarà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode. Ara, et demanaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots deduir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobiliari no es mourà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los provocaria alguna caiguda, tampoc caldrà encendre llums perquè si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra particularitat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desconeixement d’ on són les obertures per ventilar. Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has identificat amb aquest espai et recomano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir portes i finestres i transformar-lo en un espai viu i creatiu. Adéu.
LA ZONA DE CONFORT I SEGURETAT
Responder
Ramon Puiggròs Cardona 