Caminem per la vida i sense adonar-nos-en acumulem una experiència sobre l’altra, sense resoldre, i ho acceptem amb normalitat com si aquesta forma de procedir fos l’única possible. Hi ha moments que per edat i coneixements no podem fer altra cosa. Perquè és cert que des del període prenatal fins a l’adolescència som esponges absorbint tota la informació i experiències que ens arriben, però després d’aquesta etapa hauríem de començar a plantejar-nos coses. Dic això perquè si no reaccionem a temps ens podem trobar en un moment de la vida que confonguem la nostra vivència amb un concepte fatalista de l’existència en aquest planeta. Personalment crec que “ aquí i ara“ hi som per aprendre i gaudir, i amb aquest procés fer el nostre entorn millor del que el vàrem trobar. Pot sonar a retòric, però l’altre pensament sobre l’existència quin pot ser? El problema rau que si no pots reconèixer la teva situació real vas confonent la càrrega del teu dia a dia com la normalitat i comences a parlar de bona sort i mala sort com si fossis una bola dintre d’un bombo de loteria i a tu sempre et toca la dolenta. Quan un/a està en el pou de la confusió se li fa difícil entreveure l’horitzó perquè el pou li impedeix veure l’esdevenidor. Proposo dues sortides: la primera exercir una vigilància constant per no caure al pou, la segona tindre la capacitat de reconèixer que hi som i utilitzar tots els mitjans per sortir-nos-en. Va, endavant! Adéu.
Ramon Puiggròs Cardona
CONSULTOR DE PENSAMENT CREATIU I TERAPEUTA DE RESPIRACIÓ
