Per mi la comprensió del terme discerniment és clau per encarar la vida d’una forma tranquil·la, fàcil i responsable. Si aprenem a discernir entre allò important i allò secundari d’aquest món, aquesta habilitat ens donarà un toc de saviesa i llibertat que farà sentir-nos bé amb nosaltres i el nostre entorn. Fixeu-vos que per discernir qualsevol fet utilitzarem el pensament, mentre que per destriar una cosa no caldrà necessàriament utilitzar el pensament. Cal tindre clara la diferència entre discernir i destriar! La raó de parlar avui d’aquesta qualitat és per aprofundir en el comentari que tantes vegades sentim i fem: “Mira quina forma més absurda de perdre el temps!”. És cert que hi ha gent que centra la seva vida en la resolució de qüestions secundàries, ignorant les importants per sistema; però també és cert que per nosaltres poden ser secundàries i per ells, importants! Per tant, les decisions en aquests temes de discerniment són molt personals; però m’agradaria que observéssiu que una errada en el punt de mira en prendre segons quines decisions pot condicionar totalment la nostra vida. Els moments històrics que viu avui la nostra societat tenen el seu origen segurament en la mala fe d’algunes decisions, però també en l’acceptació per part nostra d’aquestes decisions sense discernir si el que ens diuen és útil o inútil, egoista o desinteressat, verdader o fals. Quina llàstima! Fins a una altra. Adéu!