M’ESCOLTES?

Baixaven pel Portal de l’Àngel una mare –acalorada s’anava explicant, explicant, explicant…– i el fill, de més de 20 anys, molt empipat li digué: però tu m’escoltes?

Em va deixar astorat la força de la pregunta!

Desconeixent la conversa anterior, davant la pregunta tan contundent del fill, anava imaginant quin podia ser el discurs de la mare.

Segurament, amb tota la bona fe, amb tot el coneixement que tenia, però no veient que aquella conversa no els portaria enlloc.

Què passava? Doncs probablement que  ella estava fent un discurs sobre el que sabia, sobre el que havia après i sobre el que sofria el seu inconscient. Ella parlava, donava solucions, parlava de la seva experiència, però en cap moment tenia en compte el que el seu fill estava expressant, el que el fill estava raonant, el que el fill demanava; volia o suplicava que se l’escoltés, que es rectifiqués, que es raonés, que es resolgués.

Moltes vegades passa que  tenim un discurs intern fet i no el canviem; el podem disfressar, podem fer veure que entenem tothom, podem fer veure que acceptem l’opinió dels altres, però ens quedem amb la nostra raó i això ens deixa en el mateix lloc on érem abans de començar. És una manera perfecta  d’involució. Adéu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s