ON VAIG…?

Era diumenge, havia sortit de casa seva, eren les 11 del matí, havia anat a dormir tard i va pensar “agafo el tren i veurem cap on vaig”. A la quarta estació va decidir que baixava, era la mateixa ciutat de la setmana passada, es va posar a caminar…, cercava no sabia pas què, però va pensar “ja trobaré algú…, és diumenge i no tinc cap compromís”. Va veure un camp de futbol on jugaven uns nens, va treure el cap per la reixa, es va posar a mirar amb la vista completament perduda…, la veritat és que s’avorria, i va marxar. Va seguir caminant pensant una mica en la nit anterior, havia estat bé, s’ho havia passat bé. No recordava el final, potser perquè tampoc recordava les últimes copes. Seguia caminant i es va asseure en un banc del parc. Moments de silenci i desconcert. Es frega els ulls i crida “quina merda, no sé on vaig!”

Això que li va passar a ell, caminar sense nord, sovint ens passa perquè ens manca un pla, ens manca una fita, ens manca una meta, i el camí se’ns fa avorrit i no el gaudim, i arribem  “enlloc“, i això ens frustra i ens fa sentir malament.

Us encoratjo a traçar metes clares: cap on vaig, amb qui hi vaig i quan hi vaig. És la manera de complir els objectius i ser més feliç.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s