Discutien acaloradament, i un d’ells va concloure:
– Mireu, la mare de la comunicació és saber callar.
Els quatre que eren al seu voltant es van quedar perplexos i un li va demanar que expliqués aquesta metàfora, perquè no podia entendre que callar servís per comunicar-se, ni que fos la clau d’una bona comunicació. Ell es resistia a entrar en el tema, perquè ja era “gat escaldat“ i sabia que era difícil explicar amb paraules el seu raonament. Malgrat tot, una vegada més va accedir a parlar-ne:
– Mireu, per a mi comunicar-se vol dir entendre l’altre, saber de què s’està parlant. Comunicar-se vol dir comprendre més enllà de les teves idees, obrir-te en la conversa a nous punts de vista. Comunicar-se vol dir ser capaç d’analitzar opinions distants de les teves. Comunicar-se vol dir respectar que hi hagi algú que pensi molt diferent de tu… I dic que la mare de la comunicació és saber callar perquè quan en una conversa tens la capacitat de fer silenci, pots escoltar el que l’altre diu, i si escoltes, tens alguna possibilitat d’enriquir els teus coneixements. Si no calles, si sempre parles, si sempre expliques allò que per a tu és una veritat irrefutable, no t’estàs comunicant, senzillament estàs manifestant la teva opinió.