142 – #elquejopenso

ESCOLTAR LA VIDA

Hi ha molts moments a la vida que sembla que aquesta et deturi, perquè deixis de caminar sense rumb. Tu no saps cap on girar-te i no saps el que has de fer. Aquest és el moment clau per asserenar-te, per reflexionar, i per posar en pràctica l’adaptabilitat, l’acceptació i la tolerància

REBEL·LIA

Rebel·lar-te contínuament per la situació que vius, et fa perdre el nord i quedes anul·lat per trobar solucions creatives que et facin sortir del lloc on ets. En aquests moments, cal acceptar el present i treballar per sembrar un millor futur

AGAFAR EL PODER

El més senzill és deixar que la ment divagui; quan permets que això passi perds el poder de la teva vida. Tots tenim coses pendents que cal que resolguem. Cal que aprenguem a situar la nostra ment en el meravellós present, perquè és l’únic moment en què podem canviar els pensaments i les situacions.

 

CLICA >>>    LOGO FACEBOOK PETIT  clica newsletter

TENS UN PROPÒSIT A LA TEVA VIDA?

Una de les lleis espirituals de la vida per assolir l’èxit, és que trobis al llarg de la teva existència el que, amb llenguatge sànscrit, es coneix com a “Dharma” o propòsit de vida. Escric sobre aquest tema, perquè de forma recurrent se’m pregunta sobre això. Jo crec que, cada un de nosaltres, som obres mestres i úniques i que en el pla físic gaudim d’un cos per trobar el verdader objectiu de la nostra vida; el que hem de fer, solament ho podem fer nosaltres. Intentar trobar el propòsit o objectiu de la nostra vida de forma obsessiva i posant-hi molt esforç ens portarà a un camí erroni. Deepack Chopra diu que calen tres condicions per descobrir el Dharma. La primera és reconeixe’s com a ésser espiritual; la segona, acceptar que tinc un talent singular, i la tercera condició és sentir la necessitat de preguntar-te, què puc fer per millorar aquest món? Personalment no crec que hi hagi un temps precís per descobrir l’objectiu de la nostra vida, sinó que penso que l’anem descobrint al llarg del nostre caminar… Sense estrès ni presses, però sí amb constància i voluntat. Ara recordo una frase que deien els nostres avis: “Mira, sembla que hagi nascut per fer això”. La recordes? Ells aquí ja parlaven de propòsit! Et dono una eina per descobrir si has trobat el teu objectiu a la vida. Tanca els ulls, respira una mica, imagina que tens diners i temps abundants i pregunta’t: faria el mateix que estic fent? Si la resposta és sí, ja has trobat el camí. Adeu.¯

CLICA >>>    LOGO FACEBOOK PETIT  clica newsletter

VIURE EN “PAU ACTIVA”, COM?

Cercar la pau aïllant-se del món, és una manera de fer-ho, però potser no està a l’abast de tothom i possiblement no formi part del nostre “dharma” (propòsit de vida). Però és cert que, de forma continuada i per molts mitjans i eines diferents, cerquem la pau com un estat necessari per viure i assolir la felicitat. On rau la pau? On la cerquem? Què ens han explicat sobre ella? Saps què ens han dit…? Massa mentides i il·lusions frustrants d’engalipadors que per vendre el que sigui, inventen històries i mètodes per “arribar enlloc”, i que fan perdre molta energia i esforç! Tot seria més senzill si lligat al cordó umbilical, portéssim l’algoritme per aprendre a viure la vida… però no passa d’aquesta manera i hem de descobrir dia a dia com fer-ho per cercar una mica més de felicitat. #elquejopenso, és que estem aquí per donar-nos resposta als embats que la vida ens planteja i això comporta créixer com a éssers humans i entendre el joc de la vida de forma pausada, constant i en pau. Cercar PAU amb la nostra activitat diària, és el repte que ens planteja la vida i que no tenim més “cu..ons” que acceptar. Rebel·lar-se contínuament per la situació que ens ha tocat viure solament ens portarà a un carreró on la depressió hi viu. Observar el món i preguntar-nos què podem fer per a millorar-lo i tot seguit actuar, ens portarà aquesta pau que tots tant desitgem. Senzill? No! Però ningú va aprendre a caminar al primer intent. Apa, prova-ho! Una passa i ara l’altra. Adeu.

CLICA >>>    LOGO FACEBOOK PETIT  clica newsletter

I TU, COM DORMS?

I tu, com dorms? És una pregunta que faig sovint a la meva consulta i us asseguro que he rebut tota mena de respostes. Dormo fatal, hauré de canviar el matalàs, el meu llit és incòmode, hauré de canviar d’habitació, l’orientació del meu llit no és la correcta, a l’habitació m’entra llum, sento molts sorolls, si em desperto començo a donar voltes als temes que tinc per demà, etc. Totes aquestes respostes són reals o és que sempre busquem l’explicació del que succeeix a la nostra vida a l’exterior i ens resistim a mirar el nostre interior? Abans de recórrer a la pastilla, si voleu, podeu intentar discernir què passa per la vostra ment durant les vint-i-quatre hores del dia i segurament que vosaltres mateixos o bé amb l’ajuda d’un professional podreu descobrir algunes coses, no totes, que poden ser la causa del vostre insomni. Una d’important pot ser l’observació de la vostra capacitat per viure el present, observeu també el nivell de crítica que us feu a la vostra persona. Respiro bé? Pregunta-t’ho i observa-ho. El món que visc, s’assembla una mica al meu ideal intern que voldria? Sempre estic cansat/da? Les respostes podran donar-te pistes. L’energia vital situada en el primer “camp energètic o doble eteri” es carrega a través d’un bon dormir; si no pots conciliar el son, com que aquest camp serveix per protegir el cos físic, és del tot normal que et sentis cansat que sentis dolors i malestar general. Cal que et cuidis, ets una peça única! Estima’t! Adeu.

CLICA >>>    LOGO FACEBOOK PETIT  clica newsletter

JO NO HE NASCUT PER ODIAR A NINGÚ!

Ni tu ni jo hem nascut per odiar a ningú. Quan algú té aquest sentiment d’odi vers un altre, ens podem preguntar, què ha succeït a la seva vida? Possiblement l’herència dels seus progenitors, educadors, creences, amics, assetjaments, país… poden haver ajudat a desenvolupar aquesta emoció. Qui ho sap? Hi ha tantes possibilitats? Però el cert de la qüestió és que el personatge odiat moltes vegades ni se n’assabenta i som nosaltres els que ens turmentem i sofrim els efectes de la causa d’odiar algú. Pensa que el teu cos pren bona nota del que passa per la teva ment i si no corregim aquesta forma d’actuar et pot passar factura en el teu fetge i a la llarga que s’alteri aquest òrgan. D’altra banda la teva autoestima va minvant en puntuació, perquè quan permets que el món exterior t’alteri internament vol dir que tens un grau baix de respecte cap a la teva persona. Et pots preguntar, i doncs si em passa això com ho haig de resoldre? Hi ha molts llibres d’autoajuda en què podràs trobar receptes per alliberar-te de l’odi i les ràbies, però jo te n’explico una que he experimentat durant molts anys que és supereficaç i que algú va escriure que era un “acte d’intel·ligència”, la recepta es diu PERDÓ. Si perdones de veritat, t’alliberes totalment d’aquests sentiments que a qui més perjudiquen és a un mateix. Ei, si perdones i oblides… Si no, continues atrapat! Aprendre a perdonar hauria de ser assignatura obligatòria. Et desitjo èxit. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

OMPLE’T DE SILENCI!

La immediatesa de les coses que volem, “ho vull ara, ara i ara”, i possiblement un desequilibri inconscient del nostre sistema nerviós, fa que cerquem solucions inajornables, segons la nostra opinió, a tot el ventall de temes pendents que tenim en la nostra agenda i en la nostra ment. De fet per pressa que tinguem, si travessem una via sense respectar els senyals tenim moltes possibilitats de patir un accident. Passa el mateix en la presa de decisions; si no respectem els “tempos”, podem errar el camí cap a la solució i, passat un temps, haurem de reprendre de nou la qüestió que volem resoldre. Cal doncs aquietar la ment per poder entreveure la forma en què hem de procedir davant del que ens inquieta. I us preguntareu, com es fa això? Doncs el títol del pensament en dona la clau: OMPLE’T DE SILENCI!. Et donaré algunes pistes de com fer-ho en funció del teu sistema de creences. Possiblement un pastor es concentrarà en sentir el vent i l’olor de l’herba i, en aquesta abstracció, pot trobar la solució. Seguidors de Jung, invocaran el seu inconscient perquè es faci conscient i la solució aflori. Un agnòstic s’omplirà de confiança i aguantarà fins que la solució sigui perceptible. I un cristià segurament demanarà al seu àngel ajuda per esclarir la situació. Fixeu-vos que tots ells, per resoldre-ho han hagut de passar per desplaçar el soroll mental que bloqueja quasi sempre el pensament correcte, per entrar en un estat de SILENCI I CONFIANÇA! Escolta’t. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

EL CONEIXEMENT ÉS PODER?

Entre totes les mitges veritats i mentides que ens han inculcat, per manca de coneixement dels transmissors, evidentment, des que estàvem en el ventre de la nostra mare, fins al dia d’avui, n’hi hi ha una que ens ha fet molt de mal i que encara paralitza l’evolució personal i del planeta. Ens han adoctrinar amb el pensament que “el coneixement ens dona poder”. I si t’ho vas creure i et vas quedar amb aquest pensament com un “mantra”, segur que ja has cursat una o dues carreres, o has llegit tot el que s’ha publicat del tema que t’interessa o bé has fet tots els cursos sobre creixement, o bé…etc…etc. Però si t’observes veuràs que la teva creença actual és que encara no tens prou coneixement i has de seguir i seguir adquirint-ne més i més i més. I ara la pregunta que es fa una majoria és: i de tot aquest coneixement adquirit, què en faig? Si t’has fet aquesta pregunta, segurament hauràs de cercar la resposta a l’exterior, perquè et serà difícil discernir-la per tu mateix/a. Va, et desvelo la fórmula correcta, CONEIXEMENT més ACCIÓ és igual a PODER. Com ho veus? Hi estàs d’acord? Per què em costa tant passar a l’acció? És una bona pregunta que et pots fer! T’ajudo, darrere de l’acció, sempre hi ha voluntat i confiança… I ja saps, la confiança és el contrari de la POR, que és el pensament que immobilitza les accions. Per simplificar, amb el coneixement tu tens el mapa del tresor, però si no et poses a caminar, mai el tindràs! CAMINA! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ETS UNA JOIA O ETS QUINCALLA?

La resposta que et donis a aquesta pregunta, determinarà que el teu estat actual sigui molt diferent i serà un mesurador important  de la teva autoestima i de la teva salut mental. Tots, sense excepció, som molt sensibles i influenciables a l’opinió dels altres. Davant d’aquest fet, cal afrontar-lo des de l’òptica de l’observació i correcció, si cal, del retret, avís o suggeriment per millorar el que sigui possible en nosaltres. Fins aquí correcte; però si nosaltres sempre donem veracitat a l’opinió dels altres, vol dir que som, i em sap greu ser tan contundent, mentalment dèbils i ens considerem poc valuosos, i d’aquesta manera caiem en el parany de creure’ns també allò que solament és percepció de l’altre i aleshores passem a ser quincalla en fraccions de segon. Hi ha qui mai accepta les observacions dels altres, perquè el seu ego no li ho permet, i aquí acabarem tenint un problema de solitud i aïllament. Sé que, en general, no és senzill per l’educació que hem rebut considerar-nos unes persones valuoses… Però t’asseguro que en el precís moment que la societat, els fills, la parella o els amics et diguin “cul de got” i ho creguis cegament… estàs acabat/ada. De la reflexió que plantejo, penja el pensament que per viure en aquest planeta cal desenvolupar un algoritme que ens faci forts i ens apoderi davant les opinions dels altres, potser innocents, però que tant de dolor poden causar a les nostres vides si no sabem com rebutjar-les. Apa, a posar fil a l’agulla! Adeu!

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUAN POTS DIR QUE ETS LLIURE?

Tots ens hem trobat amb aquell noi/a que proclama als quatre vents i sobretot quan està presoner/a de situacions incòmodes i estressants: ”Soc lliure”, i en aquest moment caldria tindre la serenor i fredor suficient per entendre si és que és lliure o bé té la necessitat de ser-ho. Ser lliure representa fins i tot que no calgui proclamar que ho ets. Tristament quan vàrem néixer no ens van donar el llibre d’instruccions per caminar i créixer en aquest planeta; i és l’objectiu quasi exclusiu per aquells que ho vulguin creure. Què passa? Que ens manca l’algoritme per fer les coses correctes amb el “timing” precís per sentir-nos bé i poder ser feliços. Aleshores el que fem és pintar i disfressar la nostra incòmoda situació, construint una cuirassa de protecció per sobreviure com podem, fins que arriba un moment que la pressió interna és tan gran, la sents al centre del teu ventre, que explotes i potser és quan et veus amb la necessitat de proclamar que ets lliure i estàs bé! No t’enganyis, però, la cuirassa et protegeix un espai de temps molt curt, comparat amb tota una vida. Per tant, crec que ja intuïu que el camí és aprendre a viure cada dia, estimant-nos, acceptant-nos i respectant-nos. Amb els que t’acompanyen en aquest viatge, que aparentment són els que provoquen les des-harmonies, el millor que podem fer, és perdonar-los i alliberar-los per no ser com nosaltres hauríem volgut que fossin i quedar-nos en Pau. Prova-ho, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PISPES DE TEMPS…I D’ALTRES COSES!

Un pispa, és aquell que et roba d’amagat, sense que en tinguis consciència, sense violència ni intimidació, però et roba! En una societat cada vegada més competitiva i plena d’agendes, compromisos i estrès, EL TEMPS agafa un protagonisme tan brutal que “els que dominen el món i les ments”, n’han pres plena consciència i han dissenyat una estratègia favorable als seus interessos i l’han sabut vendre amb una finor i elegància increïble. Fixa’t que quasi t’han fet creure que del que ells en diuen, perdre el temps, és un pecat pel qual ets mereixedor d’una penitència. Mentre et roben el temps, no et permeten mirar-te, t’impedeixen estar amb tu, t’impossibiliten silenciar la teva ment… Ho calculen tot, perquè cal que estiguis ocupat! Per aquest motiu van començar a posar els productes en lineals de venda, així tries, agafes, descarregues a caixa i tornes a carregar. O si vas a la benzinera agafes la mànega, omples, la penges i pagues. Però ara ja han fet el gran salt que els portarà al control total del planeta. Han integrat les xarxes a l’interior de cada u de nosaltres i no s’han conformat en robar-nos el temps, ara ens ensinistren de tal manera que et mostren com volen que siguem, pensem i votem! Crec que estem al límit de convertir-nos en una mena d’éssers humans robòtics sense capacitat de pensar i decidir el nostre futur. Jo personalment no hi estic d’acord, em rebel·lo i lluito per no ser el seu titella. I tu? Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

L’ART DE SABER ESCOLTAR!

M’agrada començar invocant amb tota solemnitat “l’art”. Per a mi, l’art és aquella habilitat adquirida per l’estudi, l’observació, la paciència i l’abnegació per voler fer les coses diferents i ben fetes. Saber escoltar representa haver entès encara que sigui de forma intuïtiva una de les claus de la comunicació. Fixat bé que quan algú et comunica una cosa pots estar en silenci o bé ple de sorolls mentals preparant la resposta que donaràs sense haver comprès el de què t’estan parlant. Si estàs amb aquest grup i vols, ja pots començar a practicar silenci quan et parlin, perquè si ho fas, els teus fills seran més feliços, la teva parella t’estimarà més, tindràs més empatia amb els teus amics i recorda que possiblement el teu cap et pot premiar amb un augment de sou. Si no ho fas, aniràs acumulant incomprensió, creuràs que tothom està contra teu, que ningú t’entén i que aquest món és una “merda”. L’habilitat associada que adquiriràs quan hagis après a escoltar, serà que realment et comunicaràs amb el respecte dels interlocutors que t’escoltaran en tota l’atenció i guanyaràs molt temps per comunicar qualsevol fet. L’altra cosa positiva que t’aportarà saber escoltar, serà aprendre quantitat de coses que mai havies pogut imaginar que existien quan estaves tancat/ada al teu micromon. Ara doncs, tu tries, perquè no perdis de vista que el teu futur depèn exclusivament de la teva actitud, pensament i acció que escullis en aquest present! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

T’HAN DEIXAT D’ESTIMAR?

Diu un molt bon amic meu, que qui et deixa d’estimar és perquè no et mereix. És una forma de veure-ho molt respectable. Jo hi veig moltes altres variants que de forma conscient o inconscient es poden donar. Aquell home que es va enamorar de la dona “bandera” en el seu moment i que després dels anys ja no li interessa per a res. I aquella dona que enlluernada per l’aurèola que rodejava aquell “bon partit”, s’entrega fins que es fon la imatge d’ell. També aquell/a que confon l’objectiu i s’entrega a l’home o dona equivocat transferint el desig que tenia per un altre i que en va ser rebutjat/ada. I possiblement n’hi haurien moltes més que podríem explorar… Ara se m’acut per aquells que creuen en el “karma” que també poden deixar d’estimar-te quan s’ha resolt el pacte “kàrmic” de l’existència actual. És cert que quan deixen d’estimar-te sembla que tot al teu voltant s’ensorra i t’ofega tant com la mort. Realment que deixin d’estimar-te, és la mort de l’amor. Però mira, tu ets massa important en aquesta vida per ensorrar-te i rendir-te; després del dol, el sol sortirà si tu ho vols i ho creus. Aquest és el camí, confiar… i possiblement passarà el temps i arribarà a la teva vida un nou amor que et farà descobrir altres aspectes dels quals eres cec en l’anterior relació. Així doncs, endavant, fes un salt amb la teva capacitat per estimar-te, acceptant-te i respectant-te i veuràs com nous amors s’aproparan i donaràs gràcies al que ha marxat. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TENS AMIGUES I AMICS?

En tens? Quina sort que puguis respondre afirmativament a la pregunta. Són els de sempre o els has fet fa poc? Potser canvies contínuament d’amics? O també en vas emmagatzemant de nous per les xarxes sense saber ni qui són? De fet, dels que en dius amigues i amics, ho són? L’amistat, alguns la defineixen com un lligam d’afecte entre dues persones… Si hi estàs d’acord podem continuar. Em meravella escoltar, l’un dient a l’altre… “el que has de fer tu…”, “el que et convé és…”, “jo amb aquesta, veig  clarament que t’equivoques”, “quan vaig veure com et mirava, sabia que mentia”, etc., etc., etc. Has sentit de la boca de les teves amigues o amics aquestes frases, sovint, o de tant en tant? Doncs, agafa’t bé, perquè et diré que probablement cap dels que et diguin aquestes frases és amiga o amic teu. Tingues en compte que l’inconscient de cada un de nosaltres, emmagatzema totes les experiències viscudes, positives i negatives, i si no aprenem a netejar el nostre inconscient, l’escamparem a tot aquell que se’ns apropi. Vull dir-te que quan algú amb molta insistència o força et diu el que has de fer, podries començar a entreveure que no és una persona sàvia, sinó que el que està fent és una transferència del seu inconscient a la teva persona i si li fas cas acabaràs al mateix lloc que ell o ella. Tindre un amic o amiga és estar amb els braços i el cor oberts, perquè pugui dir-te: NECESSITO QUE M’ESCOLTIS… I tu ser capaç de fer silenci. Adeu. 

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

 

DE QUI ÉS L’ESPAI QUE TREPITGES?

Si arribo a un camp de futbol i em molesten els crits i el soroll que hi ha, possiblement m’he equivocat de destinació, i potser volia anar a una biblioteca on tot fos pau i silenci? A l’hora de triar destinació, cal tindre clar què n’esperem! De fet si tries futbol, saps perfectament que hi hauran crits i opinions enfrontades entre dos punts de vista diferents i que l’espai serà de les dues aficions. En aquesta situació no hi ha res d’estrany, tothom hi participa. I si tries anar al cinema i de sobte el brètol de torn al mig de la pel·lícula es posa a parlar amb la seva companya o company, et sembla la mateixa situació que el futbol? No, oi? Perquè l’espai és de tots els que volen veure la pel·lícula i està fora de lloc no guardar silenci. Prendre consciència d’on ets i a qui pertany l’espai que trepitges ens pot evitar problemes amb “l’altre”. Una cosa que observo i que veig que molesta a tothom, ho manifesti o no, i que succeeix amb una certa freqüència, és entrar en un espai reduït i trobar aquell que està cridant al proveïdor, perquè no li ha portat els totxos, encavalcant-se amb la nena que crida mentre el seu pare està pendent del mòbil i la música estrident de la senyora que mira el vídeo del seu net que acaba de rebre. Tot són coses normals, però crec que hauríem de ser conscients que l’espai de tots no ens pertany en exclusiva. Apa, ja l’he dita! Si aprenem a respectar els territoris viurem millor i ens evitarem alguna bronca. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

HAS EXPERIMENTAT LA SOLEDAT?

Uf! Que trist aquell moment en què et sents sol i que creus que res té solució, que ningú t’estima, que no tens cap objectiu immediat i que és imparable que totes les coses negatives, que tems, arribin a la teva vida de forma irremeiable. La realitat és que quan et sents sol generes una energia que la retroalimenta i fa que aquesta es manifesti, en cada segon que acumules, amb més i més força. De fet no cal estar sol per notar la soledat, pots tindre amics, pots tindre parella, pots tindre família… fills… i sentir que estàs sol/a. La soledat s’instal·la en la nostra ment quan estem orfes d’objectius, quan manca aquella espurna emocionant per la vida, quan la nostra ment resta absent de pensaments. QUAN RENUNCIEM A ESTIMAR-NOS! Recordo un viatge que feia al Brasil amb uns amics i un d’ells estava trist per una situació difícil que travessava i en un moment de debilitat em va dir: “Estic sol!”. A mi em va sortir del fons de l’ànima dir-li: “Burro, et tens a tu”. La seva mirada va ser una barreja de ràbia, desconcert, odi, vertigen… Pocs dies després, quan va poder comunicar-se, innocentment, començava a entendre la meva resposta. Jo crec que la clau per no sentir-nos mai sols, és reconèixer que cada un de nosaltres som una entitat que necessita ser “estimada, acceptada i respectada” per nosaltres mateixos, de forma incondicional i eterna. Deixa de criticar-te, mira’t amb estimació… Ho proves? Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

L’ALGORITME PER VIURE MÉS BÉ!

Permeteu-me, primer de tot, definir el que diuen els entesos sobre els algoritmes. Sembla ser que es defineix com a algoritme el conjunt d’instruccions o passes que cal fer per executar una tasca o resoldre un problema. Ras i curt, vol dir que per posar en marxa una rentadora o un microones cal llegir el manual (algoritme) si volem que funcioni. Sí que sembla senzill, oi? Però tenim algoritmes per moure’ns en totes les àrees de la vida? O solament amb àrees puntuals? Aquesta és la qüestió. A vegades quan dic que estem en un planeta de creixement i d’aprenentatge, costa d’entendre i d’acceptar-ho, però fixat bé… Algú t’ha donat els algoritmes per educar els teus fills? Per formar parella? Per triar una professió? Per ser feliç? No? Doncs ja saps el que et toca fer! Si vols. Cercar durant tota la vida les instruccions i el coneixement per créixer i ser una mica més feliç. I és clar et preguntaràs com es fa aquest procés? Jo et donaré la meva opinió, que no vol dir que sigui l’únic camí, però és el que jo practico i conec. Va te l’explico: quan camines recolzes un peu per descansar i alces l’altre per avançar, aquesta metàfora és la clau. Quan vols avançar, cal pensar, estudiar, fer-te preguntes… i si no tens respostes, busca-les amb professionals que et puguin donar pistes, però no paris de caminar mai. Sempre, sempre, sempre actiu, si no, deixes d’avançar i no vas “enlloc”. Ah! no vulguis alçar els dos peus alhora, perquè cauràs. Èxit. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COMUNICACIÓ… QUINA?

Durant molt temps s’ha admès que en comunicació entre éssers humans el llenguatge verbal ocupava solament un 7% de la comunicació i que la resta, o sigui el 93%, es feia amb el llenguatge corporal; avui alguns parlen d’uns percentatges del 20-80. A mi m’agrada afegir-hi un matís, que potser és més que un matís… D’aquest llenguatge corporal, jo crec que com a mínim un 50% és llenguatge mental. I ara intentaré explicar-me més planerament. Heu observat aquesta gent que parla contínuament i no calla mai? Aquests no es comuniquen, d’aquests en direm que són xerraires. Tot allò que transmets, quan et relaciones, amb la distància personal, amb l’actitud, amb les gesticulacions i amb la mirada, és llegit pel teu interlocutor encara que no sigui especialista en llenguatge no verbal. Prova a fer-li cara agressiva a un nen que està plorant; veuràs com ho llegeix! I la meva teoria sobre el llenguatge mental està fonamentada amb l’experimentació i observació dels efectes dels pensaments no manifestats i ocults. Pots comprovar-ho de forma fàcil quan et malfies d’algú que tens al teu costat i veus com s’aparta bruscament. En el món de la parella és flagrant el llenguatge mental amb els pensaments que precedeixen a una possible i exitosa trobada sexual. En fi, jo crec que som un llibre obert, m’atreviria a dir davant de qualsevol espècie viva. Apropa’t a un cavall amb un mal pensament… Veuràs la seva reacció! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA!

Últimament hi ha un fenomen que observo amb cert interès i potser preocupació. M’adono que a mesura que es van posant anys i sobretot a partir d’una certa edat o situació familiar l’“anormalitat” és “estar bé”. Que no et faci mal res, que les analítiques cada any surtin correctes, que no calgui tindre una agenda plena de proves i d’especialistes de la salut que et guiïn i curin contínuament, la veritat és que sembla una mica avorrit ja que manquen temes de converses i d’altres coses. Fixa’t bé què fan els nens quan reclamen l’atenció perquè ningú els fa cas… s’emmurrien, baixen el cap, es comencen a tocar els ulls, la cama el dit o la llengua i a prémer els llavis fins que algú els pregunta: Què et passa? Em fa mal aquí! I tot seguit es posen a plorar. És real el que diu? Li fa mal? En molts casos possiblement no, però és el mecanisme per reclamar l’atenció de l’adult. Sé que no es pot generalitzar i que ningú s’enfadi d’entrada, però podríem pensar que possiblement un bon feix de malalties de la gent “una mica gran”, són reals? O el que estan amagant i reclamant subtilment i inconscientment és que se’ls tingui en compte, se’ls cuidi i se’ls estimi? Crec que val la pena mirar l’entorn que tenim i prendre consciència del que podem fer, perquè els altres per reclamar la nostra atenció no es vegin forçats a ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA. Va, actua! Que potser et sorprens i ajudes a sanar els altres. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

NAIXEM AMB UNA MATRÍCULA O UN CODI?

Una matrícula o un codi és el que diferencia els objectes de la mateixa marca, model o espècie. I amb els éssers humans, també passa que tenim una matrícula? Jo crec que sí, i intentaré explorar i exposar per què ho crec. Heu pogut trobar alguna vegada dues persones iguals? No? Estem d’acord, per tant, que som autèntiques peces úniques en el planeta! És com si un fil ens aconduís des de l’inici de la creació fins tota l’eternitat. Allan Kardec explica com, encarnació darrere d’encarnació, escollim el nostre destí per assolir aquell coneixement pendent. L’astrologia psicològica i C.G. Jung expliquen la individualitat de cada ésser i els potencials amb què arribem aquí i amb els que hauríem de marxar. La numerologia, des de Pitàgores, et fa veure els camins que hauràs de recórrer per ser més feliç i el que hauràs d’aprendre per destí. I pels cristians, segons Hélène Renard, cal recordar que, fins al segle tercer, s’acceptava la reencarnació com una realitat inqüestionable que apartava de la vida la bona sort o la mala sort. Potser cal aprofundir més en la nostra realitat, perquè si no, com deia  Jacques Monod, haurem d’acceptar la necessitat de l’atzar. Jo crec que són els nostres orígens els que ens fan diferents i per això no som comparables, ni podrem créixer si volem assemblar-nos a un altres… Som únics i cal continuar embellint-nos i perfeccionant-nos. Ah, per cert, us ho havia dit? Jo sí que crec que naixem amb una matrícula. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ELS SENYALS ET GUIEN?

Últimament sento molta gent que està pendent dels senyals que li arriben per decidir si segueixen el camí de la dreta, el de l’esquerra o bé continuen pel del centre. Ostres! I jo em pregunto, si és cert que aquests senyals existeixen, quina feinada, oi? Has d’estar totes les hores del dia observant els senyals que no sé qui envia, per actuar de manera coherent amb el missatge que imagines. Doncs no sé si ets d’aquest grup, però si t’hi identifiques vol dir que alguna cosa et passa a tu que et fa sentir empatia amb ells. Jo personalment també crec que hi ha moments en què la vida o l’univers ens parla i que cal està amatents a aquestes intuïcions que podem percebre, però fixa’t bé que les bones, apareixen quan no les busques o després d’haver-les sol·licitat anteriorment. Vull dir amb això que aquell que espera el senyal per actuar crec que s’equivoca. I això em fa pensar que algunes vegades em preguntaven durant l’època que em dedicava a les arts plàstiques, com m’inspirava? I sempre els deia la resposta que va donar el gran Picasso, “quan arribi la inspiració (el senyal) que et trobi treballant! Bé, doncs, podríem dir que acceptar que els senyals corroborin o rebutgin les accions que fem… podria ser un camí. De totes maneres, em quedaré més tranquil si afirmo el que realment crec! Si confies en tu, vull dir que no tens por per funcionar per la vida, cada vegada necessitaràs menys els senyals. Apa, confia-hi! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter