EL CONEIXEMENT ÉS PODER?

Entre totes les mitges veritats i mentides que ens han inculcat, per manca de coneixement dels transmissors, evidentment, des que estàvem en el ventre de la nostra mare, fins al dia d’avui, n’hi hi ha una que ens ha fet molt de mal i que encara paralitza l’evolució personal i del planeta. Ens han adoctrinar amb el pensament que “el coneixement ens dona poder”. I si t’ho vas creure i et vas quedar amb aquest pensament com un “mantra”, segur que ja has cursat una o dues carreres, o has llegit tot el que s’ha publicat del tema que t’interessa o bé has fet tots els cursos sobre creixement, o bé…etc…etc. Però si t’observes veuràs que la teva creença actual és que encara no tens prou coneixement i has de seguir i seguir adquirint-ne més i més i més. I ara la pregunta que es fa una majoria és: i de tot aquest coneixement adquirit, què en faig? Si t’has fet aquesta pregunta, segurament hauràs de cercar la resposta a l’exterior, perquè et serà difícil discernir-la per tu mateix/a. Va, et desvelo la fórmula correcta, CONEIXEMENT més ACCIÓ és igual a PODER. Com ho veus? Hi estàs d’acord? Per què em costa tant passar a l’acció? És una bona pregunta que et pots fer! T’ajudo, darrere de l’acció, sempre hi ha voluntat i confiança… I ja saps, la confiança és el contrari de la POR, que és el pensament que immobilitza les accions. Per simplificar, amb el coneixement tu tens el mapa del tresor, però si no et poses a caminar, mai el tindràs! CAMINA! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ETS UNA JOIA O ETS QUINCALLA?

La resposta que et donis a aquesta pregunta, determinarà que el teu estat actual sigui molt diferent i serà un mesurador important  de la teva autoestima i de la teva salut mental. Tots, sense excepció, som molt sensibles i influenciables a l’opinió dels altres. Davant d’aquest fet, cal afrontar-lo des de l’òptica de l’observació i correcció, si cal, del retret, avís o suggeriment per millorar el que sigui possible en nosaltres. Fins aquí correcte; però si nosaltres sempre donem veracitat a l’opinió dels altres, vol dir que som, i em sap greu ser tan contundent, mentalment dèbils i ens considerem poc valuosos, i d’aquesta manera caiem en el parany de creure’ns també allò que solament és percepció de l’altre i aleshores passem a ser quincalla en fraccions de segon. Hi ha qui mai accepta les observacions dels altres, perquè el seu ego no li ho permet, i aquí acabarem tenint un problema de solitud i aïllament. Sé que, en general, no és senzill per l’educació que hem rebut considerar-nos unes persones valuoses… Però t’asseguro que en el precís moment que la societat, els fills, la parella o els amics et diguin “cul de got” i ho creguis cegament… estàs acabat/ada. De la reflexió que plantejo, penja el pensament que per viure en aquest planeta cal desenvolupar un algoritme que ens faci forts i ens apoderi davant les opinions dels altres, potser innocents, però que tant de dolor poden causar a les nostres vides si no sabem com rebutjar-les. Apa, a posar fil a l’agulla! Adeu!

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUAN POTS DIR QUE ETS LLIURE?

Tots ens hem trobat amb aquell noi/a que proclama als quatre vents i sobretot quan està presoner/a de situacions incòmodes i estressants: ”Soc lliure”, i en aquest moment caldria tindre la serenor i fredor suficient per entendre si és que és lliure o bé té la necessitat de ser-ho. Ser lliure representa fins i tot que no calgui proclamar que ho ets. Tristament quan vàrem néixer no ens van donar el llibre d’instruccions per caminar i créixer en aquest planeta; i és l’objectiu quasi exclusiu per aquells que ho vulguin creure. Què passa? Que ens manca l’algoritme per fer les coses correctes amb el “timing” precís per sentir-nos bé i poder ser feliços. Aleshores el que fem és pintar i disfressar la nostra incòmoda situació, construint una cuirassa de protecció per sobreviure com podem, fins que arriba un moment que la pressió interna és tan gran, la sents al centre del teu ventre, que explotes i potser és quan et veus amb la necessitat de proclamar que ets lliure i estàs bé! No t’enganyis, però, la cuirassa et protegeix un espai de temps molt curt, comparat amb tota una vida. Per tant, crec que ja intuïu que el camí és aprendre a viure cada dia, estimant-nos, acceptant-nos i respectant-nos. Amb els que t’acompanyen en aquest viatge, que aparentment són els que provoquen les des-harmonies, el millor que podem fer, és perdonar-los i alliberar-los per no ser com nosaltres hauríem volgut que fossin i quedar-nos en Pau. Prova-ho, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PISPES DE TEMPS…I D’ALTRES COSES!

Un pispa, és aquell que et roba d’amagat, sense que en tinguis consciència, sense violència ni intimidació, però et roba! En una societat cada vegada més competitiva i plena d’agendes, compromisos i estrès, EL TEMPS agafa un protagonisme tan brutal que “els que dominen el món i les ments”, n’han pres plena consciència i han dissenyat una estratègia favorable als seus interessos i l’han sabut vendre amb una finor i elegància increïble. Fixa’t que quasi t’han fet creure que del que ells en diuen, perdre el temps, és un pecat pel qual ets mereixedor d’una penitència. Mentre et roben el temps, no et permeten mirar-te, t’impedeixen estar amb tu, t’impossibiliten silenciar la teva ment… Ho calculen tot, perquè cal que estiguis ocupat! Per aquest motiu van començar a posar els productes en lineals de venda, així tries, agafes, descarregues a caixa i tornes a carregar. O si vas a la benzinera agafes la mànega, omples, la penges i pagues. Però ara ja han fet el gran salt que els portarà al control total del planeta. Han integrat les xarxes a l’interior de cada u de nosaltres i no s’han conformat en robar-nos el temps, ara ens ensinistren de tal manera que et mostren com volen que siguem, pensem i votem! Crec que estem al límit de convertir-nos en una mena d’éssers humans robòtics sense capacitat de pensar i decidir el nostre futur. Jo personalment no hi estic d’acord, em rebel·lo i lluito per no ser el seu titella. I tu? Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

L’ART DE SABER ESCOLTAR!

M’agrada començar invocant amb tota solemnitat “l’art”. Per a mi, l’art és aquella habilitat adquirida per l’estudi, l’observació, la paciència i l’abnegació per voler fer les coses diferents i ben fetes. Saber escoltar representa haver entès encara que sigui de forma intuïtiva una de les claus de la comunicació. Fixat bé que quan algú et comunica una cosa pots estar en silenci o bé ple de sorolls mentals preparant la resposta que donaràs sense haver comprès el de què t’estan parlant. Si estàs amb aquest grup i vols, ja pots començar a practicar silenci quan et parlin, perquè si ho fas, els teus fills seran més feliços, la teva parella t’estimarà més, tindràs més empatia amb els teus amics i recorda que possiblement el teu cap et pot premiar amb un augment de sou. Si no ho fas, aniràs acumulant incomprensió, creuràs que tothom està contra teu, que ningú t’entén i que aquest món és una “merda”. L’habilitat associada que adquiriràs quan hagis après a escoltar, serà que realment et comunicaràs amb el respecte dels interlocutors que t’escoltaran en tota l’atenció i guanyaràs molt temps per comunicar qualsevol fet. L’altra cosa positiva que t’aportarà saber escoltar, serà aprendre quantitat de coses que mai havies pogut imaginar que existien quan estaves tancat/ada al teu micromon. Ara doncs, tu tries, perquè no perdis de vista que el teu futur depèn exclusivament de la teva actitud, pensament i acció que escullis en aquest present! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

T’HAN DEIXAT D’ESTIMAR?

Diu un molt bon amic meu, que qui et deixa d’estimar és perquè no et mereix. És una forma de veure-ho molt respectable. Jo hi veig moltes altres variants que de forma conscient o inconscient es poden donar. Aquell home que es va enamorar de la dona “bandera” en el seu moment i que després dels anys ja no li interessa per a res. I aquella dona que enlluernada per l’aurèola que rodejava aquell “bon partit”, s’entrega fins que es fon la imatge d’ell. També aquell/a que confon l’objectiu i s’entrega a l’home o dona equivocat transferint el desig que tenia per un altre i que en va ser rebutjat/ada. I possiblement n’hi haurien moltes més que podríem explorar… Ara se m’acut per aquells que creuen en el “karma” que també poden deixar d’estimar-te quan s’ha resolt el pacte “kàrmic” de l’existència actual. És cert que quan deixen d’estimar-te sembla que tot al teu voltant s’ensorra i t’ofega tant com la mort. Realment que deixin d’estimar-te, és la mort de l’amor. Però mira, tu ets massa important en aquesta vida per ensorrar-te i rendir-te; després del dol, el sol sortirà si tu ho vols i ho creus. Aquest és el camí, confiar… i possiblement passarà el temps i arribarà a la teva vida un nou amor que et farà descobrir altres aspectes dels quals eres cec en l’anterior relació. Així doncs, endavant, fes un salt amb la teva capacitat per estimar-te, acceptant-te i respectant-te i veuràs com nous amors s’aproparan i donaràs gràcies al que ha marxat. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TENS AMIGUES I AMICS?

En tens? Quina sort que puguis respondre afirmativament a la pregunta. Són els de sempre o els has fet fa poc? Potser canvies contínuament d’amics? O també en vas emmagatzemant de nous per les xarxes sense saber ni qui són? De fet, dels que en dius amigues i amics, ho són? L’amistat, alguns la defineixen com un lligam d’afecte entre dues persones… Si hi estàs d’acord podem continuar. Em meravella escoltar, l’un dient a l’altre… “el que has de fer tu…”, “el que et convé és…”, “jo amb aquesta, veig  clarament que t’equivoques”, “quan vaig veure com et mirava, sabia que mentia”, etc., etc., etc. Has sentit de la boca de les teves amigues o amics aquestes frases, sovint, o de tant en tant? Doncs, agafa’t bé, perquè et diré que probablement cap dels que et diguin aquestes frases és amiga o amic teu. Tingues en compte que l’inconscient de cada un de nosaltres, emmagatzema totes les experiències viscudes, positives i negatives, i si no aprenem a netejar el nostre inconscient, l’escamparem a tot aquell que se’ns apropi. Vull dir-te que quan algú amb molta insistència o força et diu el que has de fer, podries començar a entreveure que no és una persona sàvia, sinó que el que està fent és una transferència del seu inconscient a la teva persona i si li fas cas acabaràs al mateix lloc que ell o ella. Tindre un amic o amiga és estar amb els braços i el cor oberts, perquè pugui dir-te: NECESSITO QUE M’ESCOLTIS… I tu ser capaç de fer silenci. Adeu. 

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter